Diferència entre les revisions de "Periodo de les grans migracions"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La [[Història|investigació històrica]] antiga ([[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]) agrupava baix l'expressió «'''invasions bàrbares'''» o «'''grans invasions'''» als [[migració humana|moviments migratoris]] de les poblacions [[Pobles germànics|germàniques]], [[Hunos|hunes]] i unes atres, des de l'arribada dels huns a l'est de [[Europa central]] cap a l'any [[375]] fins a la dels [[llombarts]] en [[Península italiana|Itàlia]] en l'any [[568]] i la dels [[eslaus]] en el [[Imperi romà d'Orient]] en l'any [[577]]. | La [[Història|investigació històrica]] antiga ([[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]) agrupava baix l'expressió «'''invasions bàrbares'''» o «'''grans invasions'''» als [[migració humana|moviments migratoris]] de les poblacions [[Pobles germànics|germàniques]], [[Hunos|hunes]] i unes atres, des de l'arribada dels huns a l'est de [[Europa central]] cap a l'any [[375]] fins a la dels [[llombarts]] en [[Península italiana|Itàlia]] en l'any [[568]] i la dels [[eslaus]] en el [[Imperi romà d'Orient]] en l'any [[577]]. | ||
| − | En l'investigació històrica moderna, els diferents idiomes europeus han renunciat al substantiu «invasions» i a l'adjectiu «bàrbares», preferint expressions com a «'''migració de pobles'''» o «'''periodo de migracions'''» (''Völkerwanderung'', en alemà, ''Migration Period'', en anglés). En espanyol i francés encara s'usa, per conservadurisme llingüístic (el principi de la «menor sorpresa»), l'expressió «invasions bàrbares», no en una connotació pijorativa sino en referència al ''[[barbaricum]]'', paraula en la que els escritors de la [[Antiga Roma|Roma Antiga]] es referien a lo que estava fora de la seua ''imperium'' (imperi); siga com siga, les divisions històriques són davant tot concepcions mentals i es basen en convencions. | + | En l'investigació històrica moderna, els diferents idiomes europeus han renunciat al substantiu «invasions» i a l'adjectiu «bàrbares», preferint expressions com a «'''migració de pobles'''» o «'''periodo de migracions'''» (''Völkerwanderung'', en alemà, ''Migration Period'', en anglés). En espanyol i francés encara s'usa, per conservadurisme llingüístic (el principi de la «menor sorpresa»), l'expressió «invasions bàrbares», no en una connotació pijorativa sino en referència al ''[[barbaricum]]'', paraula en la que els escritors de la [[Antiga Roma|Roma Antiga]] es referien a lo que estava fora de la seua ''imperium'' (imperi); siga com siga, les divisions històriques són davant tot concepcions mentals i es basen en convencions. |
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
Última revisió del 13:06 29 nov 2024
La investigació històrica antiga (sigle XIX i principis del sigle XX) agrupava baix l'expressió «invasions bàrbares» o «grans invasions» als moviments migratoris de les poblacions germàniques, hunes i unes atres, des de l'arribada dels huns a l'est de Europa central cap a l'any 375 fins a la dels llombarts en Itàlia en l'any 568 i la dels eslaus en el Imperi romà d'Orient en l'any 577.
En l'investigació històrica moderna, els diferents idiomes europeus han renunciat al substantiu «invasions» i a l'adjectiu «bàrbares», preferint expressions com a «migració de pobles» o «periodo de migracions» (Völkerwanderung, en alemà, Migration Period, en anglés). En espanyol i francés encara s'usa, per conservadurisme llingüístic (el principi de la «menor sorpresa»), l'expressió «invasions bàrbares», no en una connotació pijorativa sino en referència al barbaricum, paraula en la que els escritors de la Roma Antiga es referien a lo que estava fora de la seua imperium (imperi); siga com siga, les divisions històriques són davant tot concepcions mentals i es basen en convencions.