Diferència entre les revisions de "Via Làctea"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''Via Làctea''' és una [[galàxia]] de forma [[Galàxia espiral|espiral]] (més concretament [[Galàxia espiral barrada|espiral barrada]]) a on es troba el [[sistema solar]]. Està formada per més de 200 mil millons d'[[estrela|estreles]] (alguns estudis recents li atribuïxen més de 400 mil millons d'[[estrela|estreles]]) iguals o semblants al nostre [[Sol]], i els seus [[planetes]], juntament en milers de [[nebulosa|nebuloses]]. | La '''Via Làctea''' és una [[galàxia]] de forma [[Galàxia espiral|espiral]] (més concretament [[Galàxia espiral barrada|espiral barrada]]) a on es troba el [[sistema solar]]. Està formada per més de 200 mil millons d'[[estrela|estreles]] (alguns estudis recents li atribuïxen més de 400 mil millons d'[[estrela|estreles]]) iguals o semblants al nostre [[Sol]], i els seus [[planetes]], juntament en milers de [[nebulosa|nebuloses]]. | ||
| − | Tot fa supondre que en el centre de la Via Làctea hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és molt difícil que es puga detectar a causa de la gran densitat d'[[estrela|estreles]] que hi ha en la part central d'una galàxia. Totes les [[estrela|estreles]] que veem en el cel formen part de la nostra [[galàxia]], i són les que formen les agrupacions nomenades [[constelació|constelacions]]. | + | Tot fa supondre que en el centre de la Via Làctea hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és molt difícil que es puga detectar a causa de la gran densitat d'[[estrela|estreles]] que hi ha en la part central d'una galàxia. Totes les [[estrela|estreles]] que veem en el cel formen part de la nostra [[galàxia]], i són les que formen les agrupacions nomenades [[constelació|constelacions]]. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 17:42 6 nov 2024
La Via Làctea és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) a on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil millons d'estreles (alguns estudis recents li atribuïxen més de 400 mil millons d'estreles) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament en milers de nebuloses.
Tot fa supondre que en el centre de la Via Làctea hi ha un forat negre supermassiu; no obstant, és molt difícil que es puga detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Totes les estreles que veem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions nomenades constelacions.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Thorsten Dambeck in Sky and Telescope, "Gaia's Mission to the Milky Way", març del 2008, p. 36–39.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- A 3D map of the Milky Way Galaxy (en anglés)