Diferència entre les revisions de "Gioconda Belli"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En l'any [[1972]], en el seu primer llibre ''Sobre la grama'', va abordar clar i ras el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme li va dur a militar en el [[Front Sandiniste de Lliberació Nacional]] (FSLN), de [[1970]] a [[1993]], unint-se a la lluita contra la dictadura de la dinastia d'[[Anastasio Somoza]] i més tart a la gestió de la [[Revolució Popular Sandinista]]. | En l'any [[1972]], en el seu primer llibre ''Sobre la grama'', va abordar clar i ras el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme li va dur a militar en el [[Front Sandiniste de Lliberació Nacional]] (FSLN), de [[1970]] a [[1993]], unint-se a la lluita contra la dictadura de la dinastia d'[[Anastasio Somoza]] i més tart a la gestió de la [[Revolució Popular Sandinista]]. | ||
| − | En [[febrer]] de l'any [[2023]] el Tribunal d'Apelacions de la Circumscripció de Managua, en violació flagrant a la Constitució vigent, li va llevar la nacionalitat nicaragüenca, motiu pel qual, ella va acceptar l'oferiment del president [[Gabriel Boric]] de convertir-se en ciutadana chilena. També té la ciutadania [[Itàlia|italiana]] per ascendència. | + | En [[febrer]] de l'any [[2023]] el Tribunal d'Apelacions de la Circumscripció de Managua, en violació flagrant a la Constitució vigent, li va llevar la nacionalitat nicaragüenca, motiu pel qual, ella va acceptar l'oferiment del president [[Gabriel Boric]] de convertir-se en ciutadana chilena. També té la ciutadania [[Itàlia|italiana]] per ascendència. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:44 30 oct 2024
| Gioconda Belli Pereira | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Chilena | ||
| Ocupació: | Escritora i poetesa. | ||
| Naiximent: | 9 de decembre de 1948 | ||
| Lloc de naiximent: | Managua, Nicaragua | ||
Gioconda Belli Pereira (Managua, Nicaragua, 9 de decembre de 1948) és una poetesa i novelista nicaragüenca, que fon despullada d'esta nacionalitat en l'any 2023 i va adoptar la chilena.
En l'any 1972, en el seu primer llibre Sobre la grama, va abordar clar i ras el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme li va dur a militar en el Front Sandiniste de Lliberació Nacional (FSLN), de 1970 a 1993, unint-se a la lluita contra la dictadura de la dinastia d'Anastasio Somoza i més tart a la gestió de la Revolució Popular Sandinista.
En febrer de l'any 2023 el Tribunal d'Apelacions de la Circumscripció de Managua, en violació flagrant a la Constitució vigent, li va llevar la nacionalitat nicaragüenca, motiu pel qual, ella va acceptar l'oferiment del president Gabriel Boric de convertir-se en ciutadana chilena. També té la ciutadania italiana per ascendència.