Diferència entre les revisions de "Jerónimo Muñoz"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La publicacio d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un public desinteressat per la ciencia i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciencia aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidi no tornar a publicar cap llibre mes. | La publicacio d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un public desinteressat per la ciencia i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciencia aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidi no tornar a publicar cap llibre mes. | ||
| − | No obstant, a traves dels apunts dels seus discipuls el seu treball tingue certa difusio, arribant a [[Galileo| | + | No obstant, a traves dels apunts dels seus discipuls el seu treball tingue certa difusio, arribant a [[Galileo|Galileo Galilei]], qui utilisà els calculs de Muñoz, mencionant-lo en la seua obra. |
[[Categoria:Científics valencians]] | [[Categoria:Científics valencians]] | ||
[[Categoria:Matemàtics valencians]] | [[Categoria:Matemàtics valencians]] | ||
Revisió de 16:36 25 feb 2010
Jerónimo Muñoz (1520-1591), fon un professor de matematiques i hebreu de l’Universitat de Valencia, qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en 1572. El danes Tycho Brahe, el millor astronom observacional de la seua epoca, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; consegui un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’espanyol.
En el sigle XVI la ciencia en Espanya estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant Galileo Galilei, com Tycho Brahe s’interessaren pel seu treball.
La publicacio d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un public desinteressat per la ciencia i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciencia aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidi no tornar a publicar cap llibre mes.
No obstant, a traves dels apunts dels seus discipuls el seu treball tingue certa difusio, arribant a Galileo Galilei, qui utilisà els calculs de Muñoz, mencionant-lo en la seua obra.