Diferència entre les revisions de "Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial"
m (Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ') |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats. | En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats. | ||
| − | El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917|Revolució russa]]. | + | El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917|Revolució russa]]. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 11:26 17 oct 2024
Lefecte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la ideologia política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la Segona Guerra Mundial. Molts autors veuen en la Gran Depressió una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.
La preparació del conflicte bèlic i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de dólars de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.
En el Regne Unit, Alemanya i França la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels governs es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions inflacionistes. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.
El teixit productiu es va orientar a la producció de armament, de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la societat, causant numerosos tumults, com la Revolució russa.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- John Maynard Keynes, The Economic Consequences of the Peace (1919)