Diferència entre les revisions de "Aristòtil"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Aristòteles''', (Estagira, Macedònia 384 a. C. – Calcis Eubea, Grècia [[anys 320 a. C.|322...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Aristòteles''', ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]), és un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de la història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat. | '''Aristòteles''', ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]), és un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de la història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat. | ||
| − | Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat Aristòteles (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental). | + | Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat '''Aristòteles''' (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental). |
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident. | Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident. | ||
| − | Aristòteles va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones. | + | '''Aristòteles''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones. |
| − | En això, junt en el platonisme i el cristianisme, la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga Grècia) i, de fet, en la ''història de la Metafísica'', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. | + | En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]]'', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. |
[[Categoria:Astrònoms]] | [[Categoria:Astrònoms]] | ||
Revisió de 10:52 19 feb 2010
Aristòteles, (Estagira, Macedònia 384 a. C. – Calcis Eubea, Grècia 322 a. C.), és un dels més grans filòsofs de l'antiguetat, de la història de la filosofia occidental i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
Fon el creador de la llògica formal, economia, astronomia, precursor de la anatomia i la biologia i un creador de la taxonomia (és considerat el pare de la zoologia i la botànica). Està considerat Aristòteles (junt en Plató) com el determinant de gran part del corpus de creències del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera formalisació Llògica; la formulació del principi de no contradicció; el concepte de substància, entés com subjecte, i el predicat, com categoria; i la analogia del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.
Aristòteles va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
En això, junt en el platonisme i el cristianisme, la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels filòsofs presocràtics i dels sofistes (molt populars en l'antiga Grècia) i, de fet, en la història de la Metafísica, estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de prejuís filosòfics.