Diferència entre les revisions de "Jeroni Muñoz"
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
* ''Institutiones arithmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae / auctore Hieronymo Munyos. Valentiae: ex typographia Ioannis Mey, 1566.'' | * ''Institutiones arithmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae / auctore Hieronymo Munyos. Valentiae: ex typographia Ioannis Mey, 1566.'' | ||
* ''Libro del nuevo cometa y del lugar donde se haze y como se vera por las Parallaxes quan lexos estan de tierra y del prognostico deste / compuesto por Hieronymo Muñoz. En Valentia (...) en la officina de Pedro de Huete. 1573.'' | * ''Libro del nuevo cometa y del lugar donde se haze y como se vera por las Parallaxes quan lexos estan de tierra y del prognostico deste / compuesto por Hieronymo Muñoz. En Valentia (...) en la officina de Pedro de Huete. 1573.'' | ||
| − | * ''Summa del Prognostico del Cometa: y de la Ecclipse de la luna, que fue a los 26 de septiembre del año 1577 a las 12 horas, 11 minutos: el qual cometa ha sido causado, por la dicha Ecclipse. Valencia: Juan Navarro editor, 1578.'' | + | * ''Summa del Prognostico del Cometa: y de la Ecclipse de la luna, que fue a los 26 de septiembre del año 1577 a las 12 horas, 11 minutos: el qual cometa ha sido causado, por la dicha Ecclipse. Valencia: Juan Navarro editor, 1578.'' |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:47 28 set 2024
| Jeroni Muñoz | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Astrònom, geògraf i ingenier. | ||
| Naiximent: | 1520 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | octubre de 1591 | ||
| Lloc de defunció: | Valladolit | ||
Jeroni Muñoz (Valéncia, ca. 1520 - † Valladolit?, octubre de 1591), fon un astrònom, geògraf, ingenier i hebraiste valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Jeroni Muñoz naixqué en la ciutat de Valéncia. Es va formar en Itàlia, a on va aplegar a ser professor d'hebreu en Ancona. Tornà a Espanya, a on va donar classes d'astronomia i hebreu, primer en el Studium Generale de Valéncia entre els anys 1563 i 1578. En l'any 1578 fon nomenat catedràtic de matemàtiques en l'Universitat de Salamanca, càrrec que mantingué fins al seu decés.
Es conserva el seu testament (datat el 2 d'octubre de 1591), que sembla indicar que va fallir en Valladolit. De fet, el 19 d'octubre de 1591 el claustre de l'Universitat de Salamanca convoca una oposició per a cobrir la plaça vacant pel decés de Muñoz.
Estigué casat en Isabel Valenzuela i tingueren, a lo manco, quatre fills: Francisco, Eudoxia, Jerónima i Estefanía.
El seu primer llibre fon un tractat d'aritmètica, publicat en Valéncia en 1566. Es tracta d'un llibre d'intenció pedagògica, i que va tindre prou difusió en l'época.
El seu treball científic més interessant foren les observacions que, des de Valéncia, va realisar de la supernova de 1572 (SN 1572), fenomen observat també per Tycho Brahe, ademés de per l'astrònom sicilià Francesco Maurolico i per l'alemà Wolfgang Schuler, entre uns atres. Segons pareix per petició del rei Felip II va publicar estes observacions en un llibre que va titular: Libro del nuevo cometa (Llibre del nou cometa). Dita obra incloïa intents de medir el paralage del SN 1572, i demostrava que estava, per lo manco, més allà de l'òrbita de la lluna. Esta conclusió anava en contra del postulat aristotèlic de l'incorruptibilitat dels cels, lo que va ocasionar a Muñoz disputes en alguns teòlecs de l'época. No obstant, les seues observacions varen ser ben valorades per astrònoms contemporàneus, com Tycho Brahe que les incorpora en l'edició de 1603 de les seues Progymnasmata, o per Cornelius Gemma. Les observacions de SN 1572 fetes per Muñoz seguixen sent útils en l'actualitat.
També publicà observacions des de Valéncia del Gran Cometa de 1577, encara que varen tindre menys impacte que les de SN 1572.
En la crisis de la cosmologia aristotèlica, Muñoz va tractar d'harmonisar les teories dels matemàtics Jean Pena i Jacob Ziegler en les del teòlec Roberto Bellarmino i els seus propis plantejaments sobre la substància fluïda que ompli el cosmos i les esferes celests en un univers en moviment, sense ser copernicà.
Recentment s'ha publicat una obra seua inèdita, Introducción a la Astronomía y la geografía (Introducció a l'Astronomia i la geografia), puix va deixar de publicar en vista de la reacció de teòlecs i professors al seu llibre sobre la supernova, i va decidir viure en l'obscuritat sense publicar i llimitar-se a donar classes. D'ahí que els seus manuscrits circularen només entre els seus discípuls de confiança i es troben hui en Munich, Roma, Nàpols o Salamanca. Este que s'ha recuperat es trobava inèdit.
També és l'autor del primer mapa del Regne de Valéncia que va publicar Abraham Ortelius, puix s'han trobat els càlculs i triangulacions.
Pero d'este gran professor de cosmògrafs espanyols ara se sap que també era eminent hebraiste, lo que fa pensar que era convers o de família de conversos. Alguns dels seus càlculs varen ser aprofitats per Galileu a partir de còpies i apunts dels seus alumnes.
També fon un eminent ingenier que, per mandat real, junt al llicenciat Juan de Tejada, va proyectar i va construir l'abastiment d'aigües de Múrcia, Lorca i Cartagena.
Fon molt apreciat entre els seus contemporàneus. Per eixemple, Diego Pérez de Mesa, que provablement fon alumne seu en l'Universitat de Salamanca, escrigué en 1590 destacant-lo d'entre els professors de dit Claustre:
Obres[editar | editar còdic]
- Institutiones arithmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae / auctore Hieronymo Munyos. Valentiae: ex typographia Ioannis Mey, 1566.
- Libro del nuevo cometa y del lugar donde se haze y como se vera por las Parallaxes quan lexos estan de tierra y del prognostico deste / compuesto por Hieronymo Muñoz. En Valentia (...) en la officina de Pedro de Huete. 1573.
- Summa del Prognostico del Cometa: y de la Ecclipse de la luna, que fue a los 26 de septiembre del año 1577 a las 12 horas, 11 minutos: el qual cometa ha sido causado, por la dicha Ecclipse. Valencia: Juan Navarro editor, 1578.