Diferència entre les revisions de "Sebitti"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
− | En acadi el terme «sebitti» significa «els sèt» o «grup de sèt». Era utilisat tant per al grup dels sèt guerrers d'Erra com per als sèt deus benèfics germans de la deesa [[Narudu]] i per als sèt sabis de [[Mesopotàmia]], lo que a voltes genera confusió en la seua identificació. El seu equivalent en sumeri és «iminbi». | + | En acadi el terme «sebitti» significa «els sèt» o «grup de sèt». Era utilisat tant per al grup dels sèt guerrers d'Erra com per als sèt deus benèfics germans de la deesa [[Narudu]] i per als sèt sabis de [[Mesopotàmia]], lo que a voltes genera confusió en la seua identificació. El seu equivalent en sumeri és «iminbi». |
== Referències == | == Referències == |
Última revisió del 08:27 18 set 2024
Sebitti, també escrit com Sibitti o Sebittu, és el nom de conjunt que rebien sèt deus guerrers de la mitologia sumèria eren liderats pel deu Erra. Fills d'Anu i de Ki. Anu els va donar destins mortals i temibles i els va posar baix el mando d'Erra. Apareixen en el nomenat Poema d'Erra.
Etimologia[editar | editar còdic]
En acadi el terme «sebitti» significa «els sèt» o «grup de sèt». Era utilisat tant per al grup dels sèt guerrers d'Erra com per als sèt deus benèfics germans de la deesa Narudu i per als sèt sabis de Mesopotàmia, lo que a voltes genera confusió en la seua identificació. El seu equivalent en sumeri és «iminbi».
Referències[editar | editar còdic]
- Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en inglés). Archeological Institute of America. p. 138
- Machinist, Peter; Sasson, J. M. (1983). «Rest and Violence in the Poem of Erra». Journal of the American Oriental Society. Vol. 103 (No. 1). doi:10.2307/601878
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- George A. Barton, Archaeology and The Bible
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
- Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria