Diferència entre les revisions de "Rajola"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:2018-07-15 Ziegelei Lage (Lippe) 36.jpg|thumb|right|250px|Una rajola destaca en un montó de rajoles]] | [[File:2018-07-15 Ziegelei Lage (Lippe) 36.jpg|thumb|right|250px|Una rajola destaca en un montó de rajoles]] | ||
| − | Una '''rajola''' (de l'[[àrap]] ''lāğōra'') (en [[castellà]] ''ladrillo'') és un material de construcció, normalment [[ceràmica|ceràmic]] i de forma rectangular octogonal, les dimensions de la qual permeten a un obrer colocar-la en una sola mà. Les rajoles s'utilisen molt freqüentment en la [[construcció]] en general. Estes se poden posicionar seguint diferents patrons en els murs. Ademés, s'utilisen distints tipos de morters per a mantindre les rajoles juntes i formar una estructura duradera. | + | Una '''rajola''' (de l'[[àrap]] ''lāğōra'') (en [[castellà]] ''ladrillo'') és un material de construcció, normalment [[ceràmica|ceràmic]] i de forma rectangular octogonal, les dimensions de la qual permeten a un obrer colocar-la en una sola mà. Les rajoles s'utilisen molt freqüentment en la [[construcció]] en general. Estes se poden posicionar seguint diferents patrons en els murs. Ademés, s'utilisen distints tipos de morters per a mantindre les rajoles juntes i formar una estructura duradera. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 11:11 8 set 2024
_36.jpg)
Una rajola (de l'àrap lāğōra) (en castellà ladrillo) és un material de construcció, normalment ceràmic i de forma rectangular octogonal, les dimensions de la qual permeten a un obrer colocar-la en una sola mà. Les rajoles s'utilisen molt freqüentment en la construcció en general. Estes se poden posicionar seguint diferents patrons en els murs. Ademés, s'utilisen distints tipos de morters per a mantindre les rajoles juntes i formar una estructura duradera.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Aguilar Prieto, Berenice (2008). Construir con adobe: fundamentos, reparación de daños y diseño contemporáneo. Trillas. pp. 28-31
- Hernández, Everardo (10 de octubre de 2010). «El adobe, ventajas y características térmicas». Revista Escala
- Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5
- Rejón de Silva, Diego Antonio. Diccionario de las Nobles Artes. 1788. p. 8. Edición del COAM en 1995
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Araguas, Philippe. Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003
- Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones. ISBN 84-96191-07-9
- Padilla Montoya, Carmen; Equipo Staff; Cabrera Bonet, Paloma; Maicas Ramos, Ruth. (2002). Diccionario de materiales cerámicos. Madrid. Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. ISBN 8436936388
