Diferència entre les revisions de "Imbolc"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
El nom en llengua irlandesa significa “en el melic” (i mbolg), referint-se a la gestació de les ovelles, i és també un terme celta per a primavera. Un atre nom és Oimelc, que significa “llet d'ovelles”; significa aixina mateix Brígida i es referix a la deesa celta de la metalúrgia en l'honor de la qual el dia és sagrat. | El nom en llengua irlandesa significa “en el melic” (i mbolg), referint-se a la gestació de les ovelles, i és també un terme celta per a primavera. Un atre nom és Oimelc, que significa “llet d'ovelles”; significa aixina mateix Brígida i es referix a la deesa celta de la metalúrgia en l'honor de la qual el dia és sagrat. | ||
| − | La festivitat és una festa de llum, reflectint els dies cada volta més llarcs i l'esperança de la primavera. Tradicionalment s'allumenen farols en els fronts de les cases per uns quants minuts, i en els rituals solen participar moltes veladores. | + | La festivitat és una festa de llum, reflectint els dies cada volta més llarcs i l'esperança de la primavera. Tradicionalment s'allumenen farols en els fronts de les cases per uns quants minuts, i en els rituals solen participar moltes veladores. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:49 4 set 2024
Imbolc és un dels quatre principals festivals del calendari celta, associat en el ritual de la Fertilitat, també com el dia de Santa Brígida o Brigid o la Festa de la Candelaria, i en temps més recents ha segut celebrat com el festival del fòc, un dels huit dies festius (quatre solars i quatre llunars) o Sabats de la roda de l'any neopagan. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en Samhain, Beltane i Lughnasa.
En Escòcia el festival és també conegut com Latha Fhèill Brìghde, en Irlanda com Lá Fhéile Bríde i en Gales com Gwyl Ffraed.
L'Imbolc s'associa convencionalment en l'1 de febrer encara que el festival celta comença el 31 de giner. En temps recents l'ocasió ha segut generalment celebrada pels pagans moderns l'1 o el 2 de febrer. Alguns neopagans relacionen esta celebració en el punt mig entre el solstici d'hivern i el equinoccio de primavera que actualment se celebra el 4 i el 5 de febrer.
L'evidència de que Imbolc se celebrava en la mitologia celta, es deriva de les coleccions de folclore fetes durant el sigle XIX i principis del sigle XX en Irlanda i Escòcia, ademés d'estudis comparatius de costums similars en Escandinavia. Com atres festivals del calendari celta en la tradició irlandesa, Imbolc se celebrava l'1 de febrer, lo que marcava el començ del dia d'acort en les costums celtes.
El festival s'associa principalment en l'arribada del periodo d'alletament de les ovelles, aprestes a donar a llum en primavera. Açò pot variar fins a dos semanes abans o despuix del començ de febrer.
El nom en llengua irlandesa significa “en el melic” (i mbolg), referint-se a la gestació de les ovelles, i és també un terme celta per a primavera. Un atre nom és Oimelc, que significa “llet d'ovelles”; significa aixina mateix Brígida i es referix a la deesa celta de la metalúrgia en l'honor de la qual el dia és sagrat.
La festivitat és una festa de llum, reflectint els dies cada volta més llarcs i l'esperança de la primavera. Tradicionalment s'allumenen farols en els fronts de les cases per uns quants minuts, i en els rituals solen participar moltes veladores.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford: Oxford University Press ISBN 0-19-288045-4, p. 363
- Nora Chadwick, The Celts (Penguin, 1970) pág. 181
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
- Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
- Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Imbolc.