Diferència entre les revisions de "Cavaller de Madara"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:JEŹDZIEC Z MADARY.JPG|250px|right]] | [[Archiu:JEŹDZIEC Z MADARY.JPG|250px|right]] | ||
| − | '''El Cavaller de Madara''' és un gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altmigeval]] tallat en la roca de la [[replanell]] de [[Madara (Bulgària)|Madara]], a l'est de la ciutat de [[Šumen]], en el nordest de [[Bulgària]], prop de la població de Madara. Va ser declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]] en l'any [[1979]]. | + | '''El Cavaller de Madara''' és un gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altmigeval]] tallat en la roca de la [[replanell]] de [[Madara (Bulgària)|Madara]], a l'est de la ciutat de [[Šumen]], en el nordest de [[Bulgària]], prop de la població de Madara. Va ser declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]] en l'any [[1979]]. |
| + | |||
| + | == El relleu == | ||
| + | A vintitrés metros sobre el sol en un penya-segat casi vertical de cent metros d'altura, el relleu representa un cavaller clavant una llança a un [[lleó]] que està als peus del seu [[cavall]]. Un [[àguila]] vola davant el cavaller, i un [[gos]] corre despuix d'ell. L'escena és una representació simbòlica d'un triumfo militar. | ||
| + | |||
| + | El relleu va ser tallat, segons les datacions realisades, cap a l'any [[710]], durant el regnat del jan búlgar Tervel, lo que recolza la tesis de que es tracta d'un retrat del propi jan i és obra dels protobúlgars, una tribu nómada de guerrers que es va establir en el nordest de [[Bulgària]] a finals del [[sigle VII]] i, despuix de mesclar-se en els eslaus locals va donar orige als moderns búlgars. Atres teories proponen un orige traci per al relleu, que en eixe cas representaria un [[deu]]. | ||
| + | |||
| + | == Inscripcions == | ||
| + | Al voltant de l'image del cavaller es conserven parcialment tres inscripcions en grec migeval. Segons el professor Veselin Beshevliev, l'inscripció més antiga és obra de Tervel ([[695]]-[[721]]). Les atres dos es referixen als janes Krum ([[796]]-[[814]]) i Omurtag ([[814]]-[[831]]) i varen ser tallades provablement durant els seus respectius regnats. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://whc.unesco.org/es/list/43 «Madara Rider». UNESCO Culture Sector] | * [https://whc.unesco.org/es/list/43 «Madara Rider». UNESCO Culture Sector] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Stancheva, Magdalina; Totyu Totev (1996). The Madara Horseman. Antos. ISBN 954-8901-06-4 | ||
| + | * Racheva, Nataliya. «The Madara Rider» (en búlgaro). Journey.bg | ||
| + | * Vesselin Beschevliev, "Les inscriptions du relief de Madara", Bruselas, 16, 1955, p. 212–254 (Griego medieval, con traducción al francés). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:29 18 ago 2024
El Cavaller de Madara és un gran relleu altmigeval tallat en la roca de la replanell de Madara, a l'est de la ciutat de Šumen, en el nordest de Bulgària, prop de la població de Madara. Va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco en l'any 1979.
El relleu[editar | editar còdic]
A vintitrés metros sobre el sol en un penya-segat casi vertical de cent metros d'altura, el relleu representa un cavaller clavant una llança a un lleó que està als peus del seu cavall. Un àguila vola davant el cavaller, i un gos corre despuix d'ell. L'escena és una representació simbòlica d'un triumfo militar.
El relleu va ser tallat, segons les datacions realisades, cap a l'any 710, durant el regnat del jan búlgar Tervel, lo que recolza la tesis de que es tracta d'un retrat del propi jan i és obra dels protobúlgars, una tribu nómada de guerrers que es va establir en el nordest de Bulgària a finals del sigle VII i, despuix de mesclar-se en els eslaus locals va donar orige als moderns búlgars. Atres teories proponen un orige traci per al relleu, que en eixe cas representaria un deu.
Inscripcions[editar | editar còdic]
Al voltant de l'image del cavaller es conserven parcialment tres inscripcions en grec migeval. Segons el professor Veselin Beshevliev, l'inscripció més antiga és obra de Tervel (695-721). Les atres dos es referixen als janes Krum (796-814) i Omurtag (814-831) i varen ser tallades provablement durant els seus respectius regnats.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Stancheva, Magdalina; Totyu Totev (1996). The Madara Horseman. Antos. ISBN 954-8901-06-4
- Racheva, Nataliya. «The Madara Rider» (en búlgaro). Journey.bg
- Vesselin Beschevliev, "Les inscriptions du relief de Madara", Bruselas, 16, 1955, p. 212–254 (Griego medieval, con traducción al francés).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cavaller de Madara.