Diferència entre les revisions de "Illes Columbretes"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Els grups d'illes són: la '''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos. | Els grups d'illes són: la '''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos. | ||
| − | Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus | + | Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Estan assentades sobre | + | Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]]. |
| − | + | L'[[illa]] més gran, coneguda com la "Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]]. | |
| − | L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[ | + | L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec. |
== Història == | == Història == | ||
| − | El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata]] | + | El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s. |
| − | En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa | + | En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]]. |
| − | Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. | + | Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva. |
== Flora i fauna == | == Flora i fauna == | ||
En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques. | En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques. | ||
| − | Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[ | + | Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[pardela cendrosa]], o el [[cormorà monyut]], aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[sangrantana ibèrica]] (''[[Podarcis hispanica atrata]]''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminaria]] o el [[gorgonacea|coral roig]]. |
== Reserva natural == | == Reserva natural == | ||
{{AP|reserva natural de les Illes Columbretes}} | {{AP|reserva natural de les Illes Columbretes}} | ||
| − | En l'actualitat l'archipèlec és part d'una [[reserva natural]] que | + | En l'actualitat l'archipèlec és part d'una [[reserva natural]] que acollix algunes espècies en perill d'extinció, com el [[Falque eleonorae|falcó d'Eleonor]] i la [[gavina d'Audouin]] (o gavina corsa) i els seus fondos són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies peixqueres de la zona, com la [[llangosta europea|llangosta]]. |
La [[reserva natural de les Illes Columbretes]] té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E. | La [[reserva natural de les Illes Columbretes]] té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E. | ||
Revisió de 23:40 3 feb 2010
Les illes Columbretes són un conjunt de quatre grups de illes volcàniques que sumades posseïxen 0,19 km² situades a 30 milles (48.2 Km) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el terme municipal de Castelló de la Plana, en la província de Castelló (Espanya).
Els grups d'illes són: la Illot Gran, La Ferrera, La Foradada i el Carallot. Ademés, existixen en el archipèlec numerosos esculls i baixos.
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al submarinisme de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
Geografia
Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del mar Mediterràneu.
L'illa més gran, coneguda com la "Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un volcà.
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un cim de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.
Història
El nom de les illes ve dels primers navegants grecs i romans que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de Ophiusa o Colubraria, a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de pirates i contrabandistes.
En el sigle XIX es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un far que va mantindre una població de farolers fins a 1975, any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la Generalitat Valenciana en 1987.
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
Flora i fauna
En l'illa Grossa trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com palmiteres, llentiscle, i zarza morisca, (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem fenoll marí i carlota marina, mentres que en les parts més altes abunda el matoll de sosa fina i la alfals arbori junt en espècies endèmiques.
Per la seua banda, aus marines com el falcó d'Eleonor, la gavina d'Audouin, la pardela cendrosa, o el cormorà monyut, aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la sangrantana ibèrica (Podarcis hispanica atrata), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues laminaria o el coral roig.
Reserva natural
- Artícul principal → reserva natural de les Illes Columbretes.
En l'actualitat l'archipèlec és part d'una reserva natural que acollix algunes espècies en perill d'extinció, com el falcó d'Eleonor i la gavina d'Audouin (o gavina corsa) i els seus fondos són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies peixqueres de la zona, com la llangosta.
La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 ha i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.