Diferència entre les revisions de "Energia"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Per a que s'incloga també a la termodinàmica, podem dir que l'energia és la capacitat dels cossos per a realisar transformacions (per mig de treball o per mig de calor) en ells mateixos o en atres cossos. És dir, el concepte d'energia es definix com la capacitat de fer funcionar les coses. | Per a que s'incloga també a la termodinàmica, podem dir que l'energia és la capacitat dels cossos per a realisar transformacions (per mig de treball o per mig de calor) en ells mateixos o en atres cossos. És dir, el concepte d'energia es definix com la capacitat de fer funcionar les coses. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bueche, Frederick (julio de 1988). Ciencias físicas. Reverte. ISBN 9788429141443 | * Bueche, Frederick (julio de 1988). Ciencias físicas. Reverte. ISBN 9788429141443 | ||
Última revisió del 07:02 2 jul 2024
L'energia és una magnitut física que és un atribut present a qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o atres maneres. Està molt relacionada en el treball, l'entalpia, l'entropia i, en física nuclear, la massa.
L'energètica, que inclou la termodinàmica i atres aspectes, és la branca de la ciència que s'ocupa de l'estudi de l'energia i la tecnologia energètica la que l'aplica.
L'energia és un nexe d'unió que apareix en totes les àrees de la física i també en atres camps, com la química, el mig ambient o l'economia.
En física (específicament en mecànica), energia es definix com la capacitat per a realisar un treball. En tecnologia i economia, «energia» es referix a un recurs natural (incloent a la seua tecnologia associada per a poder extraure-la, transformar-la i donar-li un us industrial o econòmic).
Per a que s'incloga també a la termodinàmica, podem dir que l'energia és la capacitat dels cossos per a realisar transformacions (per mig de treball o per mig de calor) en ells mateixos o en atres cossos. És dir, el concepte d'energia es definix com la capacitat de fer funcionar les coses.
Referències[editar | editar còdic]
- Bueche, Frederick (julio de 1988). Ciencias físicas. Reverte. ISBN 9788429141443
- Harper, Douglas. «Energía». Diccionario de Etimología en Línea
- Lofts, G; O'Keeffe D (2004). «11 - Interacciones mecánicas». Jacaranda Physics 1 (2 edición). Milton, Queensland, Australia: John Willey & Sons Australia Ltd. p. 286. ISBN 978-0-7016-3777-4
- Smith, Crosbie (1998). The Science of Energy - a Cultural History of Energy Physics in Victorian Britain. The University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-76420-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alonso, Marcelo; Edward J. Finn (1976). Física. Fondo Educativo Interamericano. ISBN 84-03-20234-2
- Callen, Herbert B. (1985). Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics. John Wiley & Sons
- Eisberg, Robert Martin, Fundamentals of Modern Physics, John Wiley and Sons, 1961
- Feynman, Richard (1974). Feynman lectures on Physics Volume 2 (en inglés). Addison Wesley Longman. ISBN 0-201-02115-3