Diferència entre les revisions de "Esfinge"
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9 | * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9 | ||
− | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 |
Revisió de 16:39 25 jun 2024
En la mitologia grega, l'Esfinge (en grec antic Σφίγξ) era una criatura mítica de destrucció i mala sort, que es representava en rostre de dòna, cos de lleó i alada.
Era mitificada com traicionera i desapiadada, i capaç de matar i menjar a aquells que no foren capaces de respondre al seu acertijo. Esta versió mortal d'una esfinge apareix en el mit i drama d'Edipo.
A diferència de l'esfinge grega, representada en forma femenina, en la mitologia egípcia, l'esfinge es mostra típicament com un home (una androsfinge (en grec antic: ανδρόσφιγξ)). Ademés, era vista com benévola encara que en una força feroç similar a la malévola versió grega. En abdós mits varen ser considerades guardians i, a sovint, flanquegen les entrades als temples.
L'esfinge se sol representar, generalment, com un lleó recostat en cap humà. Les esfinges formen part de la complexa mitologia egipcia. Algunes escultures d'esfinges varen ser construïdes enfront d'un temple (avinguda de les esfinges) en base en la creència de que cobraven vida i protegien al temple de nit.
Les esfinges eren símbol de la realea, ya que representaven la força i el poder del lleó, i la vida despuix de la mort, motiu pel que apareixen en moltes tombes en forma de relleu. La major i una de les més antigues representacions escultòriques és la Gran Esfinge que es troba en Guiza.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Edmunds, Lowell (1981). La Esfinge en la Leyenda de Edipo. Königstein im Taunus: Hain. ISBN 3-445-02184-8
- El-Shahawy, Abeer ; Atiya, Farid (2010). El Museo Egipcio de El Cairo. Atiya Press. p. 640. ISBN 977-17-8567-2
- Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales 4. Trotta. pp. 262 páginas. ISBN 9788481642421
- Strudwick, Helen (2006). La enciclopedia del Antiguo Egipto. New York: Sterling Publishing Co., Inc. pp. 254-255. ISBN 978-1-4351-4654-9
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
- Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Esfinge.