Discussió:Idioma valencià

Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [1]

---

Est artícul, com atres relatius als típis temes conflictius de la Batalla de Valéncia, mostra encara una greu falta d'objectivitat. En les circumstàncies actuals (en la AVL oficial, etc.) calificar el valencià taxativament de llengua és partidista. Faig la següent proposta:

Tenint en conte que els territoris que parlen llengües romàniques formen un contínuum dialectal i que segons la llingüítica actual allò que considerem "llengües" romàniques són en realitat grups de varietats romàniques agrupades baix un mateix model de llengua estàndart per raons extrallingüístiques, crec que l'única cosa realment objectiva (i en la que tot lo món estaria d'acort) seria calificar al valencià de "grup de varietats romàniques" i després aclarir que alguns volen que eixes varietats siguen considerades una llengua independent i altres no. Al parlar de català es pot fer el mateix: dir que és un grup de varietats romàniques que alguns consideren llengua independent i altres un dialecte de l'occità. Açò mateix passa en el gascó, el gallec, l'asturià, etc.

--Cavaller de la Ploma 00:35, 31 dec 2008 (UTC)

El valencià reunix tots els requisits per a ser considerat llengua des de totes les perspectives: Política: Una varietat és definida com a idioma —Equivalent a llengua— Per una decisió del poder polític, o pels representants llegals d'una comunitat, geogràfica: Relacionada en l'anterior, sol ser una norma llegal, la que especifica l'espai que ocupa una varietat llingüística. Històrica: L'evolució del valencià ha segut parella a atres llengües romàniques ibèriques, sobretot després que la hipòtesis del buit demogràfic i llingüístic en els temps de la reconquista del Regne de Valéncia siga molt difícil de sostindre en proves. Lliterària: A pesar de les controvèrsies del terme “valencià” en la lliteratura medieval de la Comunitat Valenciana, és notori i conegut que esta manifestació idiomàtica ha tingut una época d'esplendor durant els segles XIV i XV. Social: La major part de la societat valenciana està d'acort en el sentiment de qué parla una llengua diferenciada respecte a atres que li són pròximes geogràficament; este sentiment de diferenciació té una restricció conceptual important, ya que no es pot entendre com “independència llingüística”, com cap de les llengües romàniques és independent de les atres. Que esta percepció no siga absoluta es deu, entre atres raons, a la difusió que han tingut atres concepcions sobre el valencià durant molts anys, llingüística: Sent estrictes, el valencià és un sistema com un atre qualsevol, que és capaç de satisfer les necessitats comunicatives d'una societat, en una major similitut respecte al català i a l'occità i una major diferenciació respecte al castellà. Els problemes sorgixen per eixemple, quan s'ha de decidir la normalisació que s'aplica, o l'orientació final de la planificació llingüística. --RoX 18:20, 1 gin 2009 (UTC)

---

RoX, yo també soc de l'opinió que el valencià pot funcionar perfectamet com a llengua utònoma. No obstant, per a que una enciclopèdia puga afirmar taxativament que el valencià és una llengua (com ho és el noruec, l'eslovac, o el croata -en l'actualitat-) caldria que hi haguera un consens al respecte entre els seus parlants. Per desgràcia no hi ha un consens social al respecte en l'actualitat. Les Corts Valencianes (i la seua AVLL), els intelectuals i el sistema educatiu preferixen una cosa, i el poble pla en general una atra. En este circumstàncies veig més objectiu que la uiquipèdia califique al valencià de "grup de varietats romàniques" (que és lo que realment és, igual que el català, el castellà, el francés, etc.). Que la uiquipèdia estiga escrita en valencià no vol dir que puga ser partidista. Tota enciclopèdia deu tractar de ser neutral, i per tant nosatres hem de ser objectius, i a poder ser més que les atres wikipèdies! --Cavaller de la Ploma 17:03, 4 gin 2009 (UTC)

Ni uiquipèdia ni wikipedia son una plasmació de les lleis ni una sucursal del BOE, ademés, segons la definició de Manuel Alvar una llengua és: "sistema lingüístico del que se vale una comunidad hablante, y que se caracteriza por estar fuertemente diferenciado, por poseer un alto grado de nivelación, por ser vehículo de una importante tradición literaria y por haberse impuesto a sistemas lingüísticos de su mismo origen.". De tal manera que no és incorrecte dir que el valencià és una llengua perque realment ho és.--RoX 17:59, 4 gin 2009 (UTC)

Denominació de l'artícul

¿qué vos pareix renomenar est artícul a Idioma valencià per a mantindre l'estil de tots els demés artículs d'idiomes?--RoX 20:01, 19 juny 2009 (UTC)

Ya ho he canviat, si algú té algun inconvenient, que ho comente--RoX 18:41, 21 juny 2009 (UTC)

Com he exposat en el meu comentari a l'article "idioma català" és una pràctica pintoresca que no és pròpia d'una enciclopèdia, no utilitza ningú en les altres llengües de Wikipedia i desacredita el contingut de l'article.--Tarquim 13:56, 17 ag 2009 (UTC)

Un apunt/a vore qui te ------ i em contesta

que cutres ques sou xe

   si es que heu tingut que inventar-vos

  una enciclopedia

   perque en cap enciclopedia seriosa

  s'admetrien les xorrades que dieu.

 per cert

la paraula "nosaltres", en catala normatiu, te estes variants

   NALTRUS: GIRONA
   MUSATRUS: PENEDES
   NALTROS: LLEIDA
   NATROS: AMPOSTA
   Mosatros.- valencia
   Moratros.- Alacant

¿ Vos he adonat de que ningu no diu "nosaltres"?

 LA TERCERA PERSONA DEL SINGULAR DELS VERBS -IR
    COM REDUIR O ESTABLIR

    es pronuncia  Reduix o establix, desde la mitad de Tarragona cap a baix
     a les illes i el principat es pronuncia mes Reduex o Establex

         NINGÚ NO DIU "REDUEIX NI ESTABLEIX", PERO ES COM S'ESCRIU

¿SOM ESPECIALS ALESHORES PERQUE DIEM MOSATROS I REDUIX?
No. A les illes diuen MUSATRUS i REDUEX.
     Al principat diuen Naltrus i reduesh.

          i que es això de consistiXca?!!!!!!!!!!

                    Fdo. Joan Fuster. EL cel. 2010.