Diferència entre les revisions de "Ab urbe condita"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
No obstant, a efectes pràctics, els romans distinguien les dates segons el [[cònsul romà|cònsul]] o monarca en el poder. Aixina, per a designar l'any [[216 a. C.|216a. C.]] solia dir-se l'"any de [[Lucio Emilio Paulo]] i [[Cayo Terencio Varrón]]", o per a indicar el [[44 a. C.|44 a. C.]], el "quint consolat de [[Juli César]]". | No obstant, a efectes pràctics, els romans distinguien les dates segons el [[cònsul romà|cònsul]] o monarca en el poder. Aixina, per a designar l'any [[216 a. C.|216a. C.]] solia dir-se l'"any de [[Lucio Emilio Paulo]] i [[Cayo Terencio Varrón]]", o per a indicar el [[44 a. C.|44 a. C.]], el "quint consolat de [[Juli César]]". | ||
| − | La datació ''ab urbs condita'' va estar en us des dels començaments de l'[[Història romana]]. En el [[Sigle I a. C.|primer sigle a. C.]] es va modificar llaugerament segons el càlcul de l'historiador [[Marco Terencio Varrón]], que va desplaçar la data a l'any [[753 a. C.|753 a. C.]] El sistema de [[Dionisi l'Exigu]], que mesura els anys des del naiximent de [[Jesús]], es va fer d'us habitual en tot l'[[imperi romà|Imperi]] a soles a mig del [[sigle VI]]. | + | La datació ''ab urbs condita'' va estar en us des dels començaments de l'[[Antiga Roma|Història romana]]. En el [[Sigle I a. C.|primer sigle a. C.]] es va modificar llaugerament segons el càlcul de l'historiador [[Marco Terencio Varrón]], que va desplaçar la data a l'any [[753 a. C.|753 a. C.]] El sistema de [[Dionisi l'Exigu]], que mesura els anys des del naiximent de [[Jesús]], es va fer d'us habitual en tot l'[[imperi romà|Imperi]] a soles a mig del [[sigle VI]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 18:40 10 jun 2024
Ab urbs condita (AUC o a.U.C.) és una expressió llatina que significa "des de la fundació de la ciutat", és dir, "des de la fundació de Roma", que se situa tradicionalment en l'any 753 a. C. Per tant, l'any 1 de l'Era cristiana equival a l'any 754 ab urbe condita. Esta expressió era utilisada pels ciutadans de Roma per a la datació dels seus fets històrics.
No obstant, a efectes pràctics, els romans distinguien les dates segons el cònsul o monarca en el poder. Aixina, per a designar l'any 216a. C. solia dir-se l'"any de Lucio Emilio Paulo i Cayo Terencio Varrón", o per a indicar el 44 a. C., el "quint consolat de Juli César".
La datació ab urbs condita va estar en us des dels començaments de l'Història romana. En el primer sigle a. C. es va modificar llaugerament segons el càlcul de l'historiador Marco Terencio Varrón, que va desplaçar la data a l'any 753 a. C. El sistema de Dionisi l'Exigu, que mesura els anys des del naiximent de Jesús, es va fer d'us habitual en tot l'Imperi a soles a mig del sigle VI.