Terratrémol de Montesa

El terratrémol de Montesa fon un fort moviment sísmic ocorregut el dia 23 de març de 1748 en la comarca valenciana de la Costera, en epicentre en la localitat de Montesa. Un seisme de la mateixa intensitat es va repetir pocs dies despuix, també en el mateix epicentre, el 2 d'abril.

El terratrémol del 23 de març va ocórrer al voltant de les 6:15 de la matinada, despuix de copioses i fortes pluges.

En el terratrémol del dia 23 varen seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en que el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet lo que quedava en la zona. Els efectes devastadors es varen estendre sobre els pobles de les governacions de Xàtiva i Salvage, segons senyes dels historiadors Antoni Cavanilles, Carlos Sarthou i el croniste Teodor Llorente, a que citem a continuació:

“Clarejava el dia 23 de març de 1748. Despuix de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”

Teodor Llorent

“En Enguera, Vallada, Canals, Sellent i el restant de pobles de la Costera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, iglésies, campanars, desprendiment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una llongitut d'una llegua”

Teodor Llorent

En Montesa va destruir quasi en la seua totalitat al Castell militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre les seues ruines la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre flares i cavallers. Els flares supervivents de la Orde de Montesa, es varen traslladar en juliol de 1748 a Valéncia, a l'iglésia del Palau del Temple, fins que el rei El senyor Ferran VI, Gran Mestre de l'Orde de Montesa, va decretar la construcció d'un nou convent.

Enllaços externs

• Relació verdadera dels terratrémols patits en el Regne de Valéncia des del dia 23 de març de l'any 1748.