Diferència entre les revisions de "Gioconda Belli"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
En l'any [[1972]], en el seu primer llibre ''Sobre la grama'', va abordar clar i ras el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme li va dur a militar en el [[Front Sandiniste de Lliberació Nacional]] (FSLN), de [[1970]] a [[1993]], unint-se a la lluita contra la dictadura de la dinastia d'[[Anastasio Somoza]] i més tart a la gestió de la [[Revolució Popular Sandinista]].
 
En l'any [[1972]], en el seu primer llibre ''Sobre la grama'', va abordar clar i ras el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme li va dur a militar en el [[Front Sandiniste de Lliberació Nacional]] (FSLN), de [[1970]] a [[1993]], unint-se a la lluita contra la dictadura de la dinastia d'[[Anastasio Somoza]] i més tart a la gestió de la [[Revolució Popular Sandinista]].
  
En [[febrer]] de l'any [[2023]] el Tribunal d'Apelacions de la Circumscripció de Managua, en violació flagrant a la Constitució vigent, li va llevar la nacionalitat nicaragüenca, motiu pel qual, ella va acceptar l'oferiment del president [[Gabriel Boric]] de convertir-se en ciutadana chilena. També té la ciutadania [[Itàlia|italiana]] per ascendència.
+
En [[febrer]] de l'any [[2023]] el Tribunal d'Apelacions de la Circumscripció de Managua, en violació flagrant a la Constitució vigent, li va llevar la nacionalitat nicaragüenca, motiu pel qual, ella va acceptar l'oferiment del president [[Gabriel Boric]] de convertir-se en ciutadana chilena. També té la ciutadania [[Itàlia|italiana]] per ascendència.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 09:04 3 jun 2024

Gioconda Belli Pereira
Nacionalitat: Chilena
Ocupació: Escritora i poetesa.
Naiximent: 9 de decembre de 1948
Lloc de naiximent: Managua, Nicaragua
Defunció:
Lloc de defunció:

Gioconda Belli Pereira (Managua, Nicaragua, 9 de decembre de 1948) és una poetesa i novelista nicaragüenca, que fon despullada d'esta nacionalitat en l'any 2023 i va adoptar la chilena.

En l'any 1972, en el seu primer llibre Sobre la grama, va abordar clar i ras el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme li va dur a militar en el Front Sandiniste de Lliberació Nacional (FSLN), de 1970 a 1993, unint-se a la lluita contra la dictadura de la dinastia d'Anastasio Somoza i més tart a la gestió de la Revolució Popular Sandinista.

En febrer de l'any 2023 el Tribunal d'Apelacions de la Circumscripció de Managua, en violació flagrant a la Constitució vigent, li va llevar la nacionalitat nicaragüenca, motiu pel qual, ella va acceptar l'oferiment del president Gabriel Boric de convertir-se en ciutadana chilena. També té la ciutadania italiana per ascendència.

Enllaços externs