Diferència entre les revisions de "Karl Marx"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | | lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Karl Marx''' ([[Tréveris]], [[Regne de Prússia]], [[5 de maig]] de [[1818]] - † [[Londres]], [[Regne Unit]], [[14 de març]] de [[1883]]) fon un [[escritor]], [[filòsof]] i [[comuniste]] [[Alemanya|alemà]]. Les seues idees junt en les d'atres escritors i filòsofs com [[Friedrich Engels]] crearen el [[comunisme]]. Les seues obres més importants són el ''[[Manifest del Partit Comuniste]]'' de [[1848]] i ''[[El Capital]]''. | + | '''Karl Marx''' ([[Tréveris]], [[Regne de Prússia]], [[5 de maig]] de [[1818]] - † [[Londres]], [[Regne Unit]], [[14 de març]] de [[1883]]) fon un [[escritor]], [[filòsof]] i [[comuniste]] [[Alemanya|alemà]]. Les seues idees junt en les d'atres escritors i filòsofs com [[Friedrich Engels]] crearen el [[comunisme]]. Les seues obres més importants són el ''[[Manifest del Partit Comuniste]]'' de [[1848]] i ''[[El Capital]]'' ([[1867]]). |
==Materialisme== | ==Materialisme== | ||
Revisió de 15:01 29 maig 2024
| Karl Marx | |||
|---|---|---|---|
 Karl Marx en l'any 1869 | |||
| Nacionalitat: | Alemana | ||
| Ocupació: | Filòsof i escritor. | ||
| Naiximent: | 5 de maig de 1818 | ||
| Lloc de naiximent: | Tréveris, Regne de Prússia | ||
| Defunció: | 14 de març de 1883 | ||
| Lloc de defunció: | Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
Karl Marx (Tréveris, Regne de Prússia, 5 de maig de 1818 - † Londres, Regne Unit, 14 de març de 1883) fon un escritor, filòsof i comuniste alemà. Les seues idees junt en les d'atres escritors i filòsofs com Friedrich Engels crearen el comunisme. Les seues obres més importants són el Manifest del Partit Comuniste de 1848 i El Capital (1867).
Materialisme
Marx era materilaiste lo qual vol dir que sosté que tot és material o derivat de la matèria. Açò vol dir que el cos és material i la ment és un derivat de lo material. Açò li porta a Marx a parlar de materialisme històric.
El materialisme històric sosté que les característiques d'una societat estan fortment condicionades fer la seua situació material, és a dir, econòmica. La seua percepció del món variarà segons la seua situació material. Una societat agrícola no vorà el món igual que una societat indústrial o una caçadora i recolectora.
L'estructura de la societat
Marx diu que la societat se dividix en dos categories, l'infraetrucctura i la superestructura.
Infraestructura
L'infraestructura sosté a la superestructura i se dividix en forces de producció i relacions de producció.
Les forces de producció són la força del treball i els mijos de producció. La força del treball és el conjunt de faena que fan els treballadors i els mijos de producció són les matèries primeres, les fàbriques i els utensilis o màquines utiliçades per a portar a terme el treball.
Les relacions de producció són la forma en la que s'organisa la societat al voltant del treball, és dir, les classes socials. En l'història pots ser que sigues burgués o obrer, noble o llaurador, esclau, rei...
Superestructura
La superestructura és l'ideologia que té una societat. Esta s'expresa per la filosofia, l'art, la religió, la ciència, el sistema judicial...
El ser humà segons Marx
Karl Marx pensa que el ser humà no se pot definir i a l'hora que té les seguents característiques:
El ser humà és un ser corporal: vol dir que té un cos material i una ment produccte de lo material que li dona un món interior.
El ser humà és una social: pertany a una classe social determinada, burgués o proletari, noble o llaurador, rei, esclau...
Es ser humà és un ser històric: vol dir que pertany a una classe i fa història lluitant contra la classe superior. Marx pensa que el motor de l'història és la lluita de classes, gràcies a la lluita de classes es mou l'història i al final s'igualaran i vindrà el comunisme. Cassos d'açò són burgessos contra privilegiats, esclaus contra els seus amos o obrers contra burgessos.
El treball
El ser humà se realisa pel treball pero este s'aliena pels seguents motius: produïx un producte en el qual invertix esforç,l té que pagar pel producte i a voltes ni pot, té que soportar l'autoritat d'uns superiors beneficiats, no pot dispondre lliurement de la naturalea perque esta està en mans privades o de l'estat i perque el treball causa en la societat individualisme i no que vaja tota unida.