Diferència entre les revisions de "Kurt Baldinger"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Kurt Baldinger''' (Binningen, Suïssa, 17 de novembre de 1919 - Heidelberg, Alemània, 17 de giner de 2007) fon un llingüist…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica. | + | '''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - † [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 11:56 27 maig 2024
Kurt Baldinger (Binningen, Suïssa, 17 de novembre de 1919 - † Heidelberg, Alemània, 17 de giner de 2007) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.
Biografia
Kurt Baldinger naixqué en la localitat de Binningen, junt a Basilea, i als dotze anys va perdre al seu pare, professor d'ensenyança secundària. Despuix de concloure el bachillerat en l'any 1938, va començar a treballar com a monitor titulat d'Educació física en un liceu de l'Alta Engadina, mentres estudiava en les Universitats de Ginebra i Basilea, diplomat com a professor d'ensenyança mija i superior en les disciplines de filologia germànica, filologia francesa i història.
En l'any 1947 va contraure matrimoni en Heidi Isler, en qui tindria quatre filles.
En 1948 es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste Walther von Wartburg, del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu Diccionari Etimològic Francés, que va alcançar els vinticinc volums.
(Secció per completar)