Diferència entre les revisions de "Batalla d'Almansa"
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
Els aliats: [[Anglaterra]], [[Holanda]], [[Austria]], [[Principats Alemans]], [[Saboya]] i [[Portugal]], que havien declarat la guerra a Felip V, per por a l´unió dels imperis de França i Espanya, a l'heretar L´Archiduc Carles l´imperi Austríac, per-a impedir l´unió d'este i el d´Espanya, negocien la pau en Felip V que es reconegut com a rei d´Espanya i es obligat a renunciar als seus drets a la corona de França. Espanya cedix a Austria, al Príncip de Saboya i a Anglaterra les seues possessions Europees, Gibraltar i Menorca. França també hagué de cedir territori americà a Anglaterra, la gran beneficiada del conflicte. | Els aliats: [[Anglaterra]], [[Holanda]], [[Austria]], [[Principats Alemans]], [[Saboya]] i [[Portugal]], que havien declarat la guerra a Felip V, per por a l´unió dels imperis de França i Espanya, a l'heretar L´Archiduc Carles l´imperi Austríac, per-a impedir l´unió d'este i el d´Espanya, negocien la pau en Felip V que es reconegut com a rei d´Espanya i es obligat a renunciar als seus drets a la corona de França. Espanya cedix a Austria, al Príncip de Saboya i a Anglaterra les seues possessions Europees, Gibraltar i Menorca. França també hagué de cedir territori americà a Anglaterra, la gran beneficiada del conflicte. | ||
| − | Està ben clar que la [[Guerra de Successió]] va ser un conflicte internacional, que els interessos valencians i espanyols no van tindre cap influencia en les decisions, que tant maulets com botiflers nacionals no van influir en res, que l´[[Archiduc Carles]] quan | + | Està ben clar que la [[Guerra de Successió]] va ser un conflicte internacional, que els interessos valencians i espanyols no van tindre cap influencia en les decisions, que tant maulets com botiflers nacionals no van influir en res, que l´[[Archiduc Carles]] quan lo varen cridar per a ocupar el trono Austríac va deixar als maulets en l'estacada i va firmar el [[Tractat d´Utrech]] i junt als seus aliats va furtar a l'Espanya que dia representar propietats en [[Europa]], [[Menorca]] i [[Gibraltar]], esta ultima encara en mans britàniques. |
En definitiva els que van moure la guerra, els aliats, van ser els únics que van eixir guanyant. Els estats de la Corona d´Aragó van perdre les seues lleis ancestrals i Espanya territoris, alguns casi trescents anys després, encara nos ferixen la dignitat. | En definitiva els que van moure la guerra, els aliats, van ser els únics que van eixir guanyant. Els estats de la Corona d´Aragó van perdre les seues lleis ancestrals i Espanya territoris, alguns casi trescents anys després, encara nos ferixen la dignitat. | ||
Revisió de 11:31 2 gin 2010
 |
Existixen desacorts sobre la neutralitat en el punt de vista de la versió actual d'est artícul. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
Ultimament l´historiografia nos ha fet creure que la Guerra de Successió va ser entre uns grans patriotes, els maulets, i uns renegats, els botiflers.
Segons esta visió, els maulets, eren defensors de les llibertats valencianes, de la llengua valenciana, de la Pàtria Valenciana, defensors dels llauradors i les classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers, defensors dels nobles, partidaris de les lleis castellanes i de la prohibició de la llengua valenciana.
Segons eixa interpretació, en la Batalla d´Almansa, font de totes les desgracies del poble valencià que tot ell era maulet, al ser derrotat el seu eixercit com a castic, Felip V nos va impondre el decret derogatori en el que Valéncia desapareixia com a regne, se prohibia la nostra llengua i nos imponien a nobles castellans pels càrrecs importants.
El Rei i l'aspirant
L´abundantissima documentació al respecte, nos aclarix alguns punts:
El rei llegítim era Felip V, per testament de Carles II, per via d´ascendència mes directa, i tenia la preferència de l´iglésia i el govern.
Tota Espanya li havia jurat fidelitat, Valéncia també, i en els set anys de govern fins la derogació, no havia restringit cap dels drets dels valencians, lo que invalida la rebelió per "defendre les llibertats". La rebelió dels austracistes, l´adhesió d´alguns pobles valencians, i la no implicació de l'eixercit del Regne, van donar a Felip V la "justificació" per ad unificar les lleis en tota Espanya, en chicotetes excepcions, idea que segurament ya tenia en anterioritat.
El Decret posterior
El Decret derogatiu diu:
"Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y Valencia, y todos sus habitadores, por la rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como su lejitimo rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exempciones y libertades que gozaban". Pero el decret continua dient: "He juzgado por combeniente asi por esto, como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernandose igualmente todos por las mismas leyes de Castilla... sin diferencia alguna en nada, pudiendo obtener por esta razon igualmente mis fidelisimos vasallos castellanos ; oficios i empleos en Aragon y Valencia, de la misma manera que los aragoneses y valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla, sin ninguna distinción".
Com podem vore no es suprimix el Regne de Valéncia, a soles es substituïxen els nostres Furs per les lleis de tota Espanya. "Todos mis Reinos de España a la uniformidad de las mismas leyes". Felip V va aprofitar les circumstancies per-a dur a terme la unificació, seguint el model centralista que el seu yayo Lluís XIV ya tenia en França, idea que ya devia tindre en anterioritat. Posteriorment tant Aragó com Catalunya van recuperar part de les lleis pròpies perdudes, Valéncia no.
En el decret no se fa cap referencia a la llengua pero seguint al notari Joseph Llorens de Clavell, secretari de l´Ajuntament de Castelló i Cronista de la Ciutat, podem vore en quina llengua escrivia després del Decret de Nova Planta. Llorens des de la primera anotació fins l´any 1730 va escriure els documents oficials en llengua valenciana, si be des de l´any 1716 va anar passant-se a la castellana, "En 26 febrer 1708 vingué el Sr. Cavaller Bastefelt. Carta del Rey, 20 febrer 1714 sobre la mort la Reyna". Referent al privilegi de Jaume I per al trasllat de la vila diu "per no haverho encontrat en este libre si no en un libre molt antich de privilegis o he posat en este en lo any 1730."
Fra. Lluis Galiana de la Orde de Predicadors, en carta dirigida a Carles Ros, gran impulsor de la llengua valenciana en elgle XVIII diu, "Muy Señor mio. Tiempo haze que miro a V. M. como un hombre nacido para el bien de la lengua valenciana; y teniendole por tal, no puedo dejar de agradecerle el gran beneficio que nos haze en renovar su propiedad, elegancia y concision . Io no sè que cosa mala han encontrado en ella los valencianos, para que assi la vaian olvidando; (...)" . El pare Galiana no sabia perqué, si fora per prohibició si que ho haguera sabut. La coentor va ser la causant de l'oblit, hui també n'hi han de coents pero sospiren en atra direcció.
Botiflers i Maulets
Pero mentres el poble parlava valencià, tant botiflers, com maulets ho feen en castellà, i en castellà escrivien els documents i les cartes oficials; el comandant maulet Joan Batiste Basset en la carta que conseguix l´adhesió del Marques de Rafal, resident en Oriola escriu: "biendome el Rey mi señor Carlos III, que Dios prospere y guarde, la Conquista de este Reyno (...). Casa de la Cuidad de Valencia, a 20 de Diz. de 1705".
Basset
Basset, lo primer que va fer al prendre el mando va ser nomenar a sa mare Marquesa de Cullera (con su villa y sus pesqueras), al temps que prometia als llauradors no pagar tributs als nobles, (per este motiu es va produir la Segona Germania) promesa que va fer que molts llauradors inclús pobles sancers s´adheriren als maulets i que l´Archiduc Carlos va incomplir, i Basset junt als seus mes directes colaboradors van acabar en la presó a mans dels mateixos maulets, rara manera d´anar contra els nobles i defendre als llauradors.
Tropes
En un inventari de les tropes austracistes participants en la Batalla d´Almansa, facilitats pels mateixos maulets, de 15.000 soldats, 5.000 eren anglesos dirigits per Galway, 8.000 portuguesos encapçalats per Das Minas, 1.400 holandesos baix les órdens de Freisheim i el comte Pohna i 1.000 hugonots francesos dirigits per Lislemanais. Tant en els inventaris facilitats per maulets com per botiflers, no consta en absolut aportacions de cap tipo del eixercit valencià, que en 15.000 soldats i armes suficients, podien haver canviat el resultant de la batalla, pero durant tota la guerra de successió no va ser convocat, com no existix cap document, gravat o oleu en el que se demostre l'existència d´alguna Senyera valenciana en Atocha entre les banderes capturades als aliats en Almansa.
Efectes colaterals
Tots sabem que Xàtiva va ser cremada per les tropes de Felip V, pero atres pobles valencians van patir els seges dels austracistes, Sagunt, Finestrat, Morella, Sogorp, etc., lo que nega un Regne de Valéncia maulet. El Regne de Valencia no va participar en la guerra de Successió, alguns valencians inclús alguns pobles si, pero repartits en els dos bandos.
Els gremis, base de l'eixercit valencià, estaven intactes en els dies posteriors a la Batalla d´Almansa, favorint l'expulsió dels delinqüents i soldats arribats de la batalla, que enrarien l´ambient en la capital del Regne. Un testic dels fets, el religiós Jose Manuel Miñana en "De bello rustico valentino", narra lo succeït: "los ladrones catalanes y los soldados del ejercito disperso se habian refugiado en la ciudad (de Valencia), mezclados con la multitud, excitaban a los plebeyos en la sangre y el saqueo (... ) los gremios, para evitar el tumulto, ponen en seguida en ellas guardias, armados, de confianza en todas las calles, y reuniendo sin demora aquella hez de catalanes, que eran los que ixcitaban al pueblo, los arrojaron de la ciudad, cerraron las puertas y pusieron guardias; libre la ciudad de esa podredumbre..." ( Voltes Bou, P.: La Guerra de Sucesion en Valencia , p 71 . ).
Al Jurat en Cap de Valencia i al Secretari de la Ciutat, els dos finissims borbons elegits per orde de Felip V, se'ls va castigar prenent-los; estos botiflers van acabar en la presó de Pamplona per defendre els drets del poble valencià. Quant Felip V va impondre el Decret de Nova Planta suprimint els nostres Furs, els mes defraudats van ser els valencians que ho van recolzar.
Fugida de maulets
Al perdre la Batalla d´Almansa, les tropes maulets ocupants de Valéncia, en lloc de defendre-la fins a la mort ,com era d´esperar, van fugir per mar cap a Barcelona i els botiflers van entrar en la ciutat sense cap oposició (tampoc la de l'eixercit valencià, que no estava convocat). Per lo que veem, l´única ciutat important per als maulets era Barcelona, porta d'entrada i seu del govern austraciste i que l'any després de la Pau d´Utrech encara es resistia a les tropes borbòniques.
Tant el començament com el fi de la guerra es va decidir fora d'Espanya, en 1701 la Gran Aliança de La Haya, en 1703 l´Archiduc Carles fon proclamat rei de Espanya en Viena, en 1713 el Tractat d´Utrech i en 1714 el de Rastatt. I tots els firmants eren estrangers, com estrangers eren casi tots els generals que van intervindre en els dos bandos.
Contendients i conseqüencies
Els aliats: Anglaterra, Holanda, Austria, Principats Alemans, Saboya i Portugal, que havien declarat la guerra a Felip V, per por a l´unió dels imperis de França i Espanya, a l'heretar L´Archiduc Carles l´imperi Austríac, per-a impedir l´unió d'este i el d´Espanya, negocien la pau en Felip V que es reconegut com a rei d´Espanya i es obligat a renunciar als seus drets a la corona de França. Espanya cedix a Austria, al Príncip de Saboya i a Anglaterra les seues possessions Europees, Gibraltar i Menorca. França també hagué de cedir territori americà a Anglaterra, la gran beneficiada del conflicte.
Està ben clar que la Guerra de Successió va ser un conflicte internacional, que els interessos valencians i espanyols no van tindre cap influencia en les decisions, que tant maulets com botiflers nacionals no van influir en res, que l´Archiduc Carles quan lo varen cridar per a ocupar el trono Austríac va deixar als maulets en l'estacada i va firmar el Tractat d´Utrech i junt als seus aliats va furtar a l'Espanya que dia representar propietats en Europa, Menorca i Gibraltar, esta ultima encara en mans britàniques.
En definitiva els que van moure la guerra, els aliats, van ser els únics que van eixir guanyant. Els estats de la Corona d´Aragó van perdre les seues lleis ancestrals i Espanya territoris, alguns casi trescents anys després, encara nos ferixen la dignitat.
Bibliografia
- Cf: Tratado de la Real Señera, Ricart García Moya.
- Llorens de Clavell y sus Memorias historicas de Castellón , Jose Sanchez Adell.
- Quaderns de Divulgacio, número 8, Lo Rat Penat.