Diferència entre les revisions de "Mut"
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
− | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 |
Revisió de 16:44 23 abr 2024
Mut, també coneguda com Maut o Mout, i el nom del qual significa lliteralment La mare, va ser una deesa mare venerada en l'Antic Egipte. Se la considerava l'orige de tot lo creat i era deesa del cel i esposa d'Amón en la mitologia egipcíaca. Els seus orígens estaven en la ciutat de Tebas, i el seu equivalent en la mitologia grega era Hera.
Iconografia
Com a deesa mare, era una dòna en la corona doble, un tocat de buitre, cetre de papir i anj. Com a deesa del cel, un buitre en el nuc màgic en les seues garres. També com una vaca, en Amón, com a lleona i com un ser andrógino en falo, ales i garres de lleó.
Mitologia
Des de la Dinastia XVIII de l'Imperi Nou adquirix importància el seu cult, substituint en Tebas a la deesa Amonet com a esposa d'Amón, sent part de la tríade tebana: Amon, Mut i Jonsu. Al no tindre fills, va adoptar a Montu, i despuix a Jonsu; per això figurava entre el Sol (Amón-Ra) i la lluna (Jonsu) com a tercer ull mostrant la perfecció còsmica i favorint l'inundació del Nil.
És invocada en el Llibre dels morts, per a evitar que el difunt es descomponguera.
Sincretisme
Va ser identificada en Bastet i Sejmet.
Cult
Era molt venerada en l'Imperi Nou, en santuaris en Karnak Hut-Mu, en Tanis, Sais i els oasis de Jarga i de Dajla. En Sudan, el seu centre de cult es trobava en el Temple de Mut (Gebel Barkal).
Pietat personal
A raïl de la revolució d'Ajenatón i la posterior restauració de les creències i pràctiques tradicionals, l'émfasis en la pietat personal es va desplaçar cap a una major confiança en la protecció divina, en lloc de l'humana, per als individus.
Forma de serp de Mut
En un taller de momificació excavat en els anys 2010 en Saqqara s'ha trobat una caraça funerària dorada del periodo saíta-persa, d'un sacerdot de la deesa Niut-shaes, una forma de serp de la deesa Mut.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mut.