Diferència entre les revisions de "Associació Cultural Castell dels Sorells"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - '(archivat)' a '{{Archivat}}') |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En l'any [[2008]] dita associació, junt ad atres entitats culturals valencianes, colaborà en l'edició del '''[[Decàlec del valenciaparlant]]''' editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] i [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia]] (ARV). | En l'any [[2008]] dita associació, junt ad atres entitats culturals valencianes, colaborà en l'edició del '''[[Decàlec del valenciaparlant]]''' editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] i [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia]] (ARV). | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 14:16 8 abr 2024
L'Associació Cultural Castell dels Sorells és una entitat cultural de la localitat valenciana d'Albalat dels Sorells, (Valencia), fundada en l'any 2003. El seu president és Francesc Blasco i Úrios.
Edita en caràcter mensual la revista o bolletí en llengua valenciana titulada El Guarda, que complix el seu número 71, en novembre de l'any 2009, i es distribuix al seus socis i es publica també per Internet.
L'Associació Cultural Castell dels Sorells organisa en Albalat dels Sorells actes culturals, conferències, teatre, poesia, etc, la major part d'elles en clau valencianista. Els seus fins són promocionar i fomentar el valencianisme.
Els seus socis fruixen d'una biblioteca pròpia d'autors valencians i valencianistes.
En l'any 2008 dita associació, junt ad atres entitats culturals valencianes, colaborà en l'edició del Decàlec del valenciaparlant editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana i Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia (ARV).
Cites
En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.
Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. Revista El Guarda (nº 117, giner 2014). Editada per l'Associació Cultural Castell dels Sorells
Vore també
Enllaços externs
- Revista "El Guarda" (Archivat) en Wayback Machine.