Diferència entre les revisions de "Ignaci Vergara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) va ser un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.  
+
'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Va realisar el seu aprenentage en el taller del seu pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara]] el major, junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.
+
Realisà el seu aprenentage en el taller de son pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara, el major]], junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'[[Evaristo Muñoz]] i [[Konrad Rudolf]].
  
Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).
+
Fon fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).
  
 
[[File:Cristo yacente - Ignacio Vergara Gimeno.JPG|thumb|Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)]]
 
[[File:Cristo yacente - Ignacio Vergara Gimeno.JPG|thumb|Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)]]
  
La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]]. Com a imaginer en [[fusta]], va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
+
La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquim, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martí i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV).  
  
En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carlos III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.
+
Com a imaginer en [[fusta]], destacà en la Verge de Portacoeli de la [[Catedral de Valéncia]], la de Sant Pere Alcántara en el [[convent de Sant Pasqual de Vilarreal]] i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
 +
 
 +
En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carles III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 30: Llínea 32:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* Gran Enciclopedia Valenciana, reproducida en Valencia-Personajes
+
 
 +
* ''[[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]]'' (Mas-Ivars Editores, 12 toms, [[1973]]), reproduïda en "Valencia-Personajes".
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 41: Llínea 44:
 
[[Categoria:Escultors]]
 
[[Categoria:Escultors]]
 
[[Categoria:Escultors valencians]]
 
[[Categoria:Escultors valencians]]
 +
[[Categoria:Sigle XVIII]]

Revisió de 12:13 13 feb 2024

Ignaci Vergara Gimeno
Ignasi Vergara, sala de personatges il·lustres del palau del marqués de Dosaigües.JPG
Ignaci Vergara, obra de Josep Brel
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escultor
Naiximent: 1715
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 13 d'abril de 1776
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Ignaci Vergara Gimeno (Valéncia, 1715 - † 13 d'abril de 1776) fon un escultor valencià, d'estil barroc final.

Biografia

Realisà el seu aprenentage en el taller de son pare, el també escultor Francisco Vergara, el major, junt al seu germà José Vergara Gimeno, que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.

Fon fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i Escola de les Nobles Arts en Valéncia; i acadèmic de mèrit de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando (Madrit).

Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)

La seua obra més important és la portada del Palau del Marqués de Dosaigües (Valéncia, 1744), la traça arquitectònica del qual és d'Hipòlit Rovira. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric Àngels venerant a María de la portada de la Catedral de Valéncia, les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquim, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martí i l'image de Sant Bruno de la capella de l'Universitat de Valéncia (UV).

Com a imaginer en fusta, destacà en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.

En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de Carles III acompanyat de la Justícia i la Prudència en el Palau de Justícia de Valéncia, que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.

Vore també

Referències

Enllaços externs