Diferència entre les revisions de "Francisco Giner Mengual"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 36: Llínea 36:
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 +
[[Categoria:Llingüistes]]
 +
[[Categoria:Llingüistes valencians]]
 +
[[Categoria:Valencianisme]]

Revisió de 18:26 12 dec 2023

Francisco Vicente Giner Mengual (Gandia, 1907 - † ¿?), fon un filòlec i professor valencià.

Francisco Giner Mengual fon professor de llingüística -fonètica evolutiva- de l'Universitat de la Sorbona (París). President de la Lliga Internacional de l'Ensenyança. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del PSPV-PSOE en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma i Ciprià Ciscar, entre atres.

Escrigué el llibre titulat Introducción a la lingüística valenciana (Valéncia, 1982).

Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...
“Cartas destapadas” (Levante-EMV, 22/12/1982)

Biografia

Naixqué en la població valenciana de Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en Rafol de Salem. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'octubre de 1930. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de 1936. En produir-se el colp d'Estat de juliol d'eixe any es trobava en Gandia no retornant a Rafol de Salem fins al més de setembre següent.

Fon Administrador de Finques Expropiades fins que fon movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la guerra civil va ser detengut en Alacant, passant a la presó de Gandia i en febrer de 1940 a la de Xàtiva, d'a on va eixir en llibertat provisional el 29 d'agost d'eixe mateix any, fixant la seua residència en Villar de l'Arquebisbe.

El 10 de març de 1944 fon condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'a on va eixir en llibertat condicional el 9 d'octubre de 1945 establint-se en Gandia.

Pertanygué a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili a França, a on va treballar com a professor de llingüística -fonètica evolutiva- de l'Universitat de la Sorbona en (París).

Retornà a Espanya una volta restablida la democràcia i va pertànyer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.

Fon expulsat del PSPV-PSOE en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma i Ciprià Ciscar, entre atres.

Obra

Portada del llibre

Enllaços externs