Diferència entre les revisions de "La Llosa del Bisbe"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà els cultius dominants són la [[garrofera]], [[olivera]], [[armeler]] i [[vinya]]. En la zona de regadiu els frutals, d'entre els que destaca en els últims anys les noves plantacions de [[Taronger|tarongers]]. També conta en mines de [[caolí]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 17:49 1 oct 2023
La Llosa del Bisbe (en castellà Losa del Obispo), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.
Geografia
La vila està edificada junt a un barranc i els seus carrers són prou planes.
Els seus terrenys són generalment de naturalea calcàrea del cretàcic i juràsic. En la mitat noroest el relleu és montanyós, en altures superiors a 600 m. (cerro de Talayuela, la Penya Roya i les lomes de la Creu i les Sòrts). En l'atra mitat és menys accidentat i presenta la forma inclinada cap al surest, en una altitut mija entre 400 i 350 m., sobre el que s'estenen els terrenys de cultiu. De nort a sur corren els barrancs de Pilatos, Tarragó i la Cava, en l'orige de la qual es troba la font de Santa María. Tots són de règim temporal i desemboquen en el riu Turia.
Es té accés, des de Valéncia, a través de la carretera autonòmica CV-35 (Valéncia-Ademús), la qual té traçat d'autovia (Autovia del Turia) fins al municipi de Casinos (pk 52), en a on canvia la seua condició a la de via ràpida fins a Llosa del Bisbe.
Localitats limítrofes
El terme municipal de Llosa del Bisbe llimita en les següents localitats: Chulilla, Domenyo, Loriguilla i Villar de l'Arquebisbe totes elles de la província de Valéncia. La població també llimita en Casinos.
Demografia
Te una població, segons el cens del INE de l'any 2022 de 527 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2007 | 2022 | ||||||||||
| 495 | 490 | 503 | 469 | 462 | 450 | 431 | 1478 | 523 | 527 | ||||||||||
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà els cultius dominants són la garrofera, olivera, armeler i vinya. En la zona de regadiu els frutals, d'entre els que destaca en els últims anys les noves plantacions de tarongers. També conta en mines de caolí.
Vore també
Referències
- Ajuntament de La Llosa del Bisbe
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de La Llosa del Bisbe
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Llosa del Bisbe.
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |