Canvis

Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.

Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.

Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.  

Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en l'any [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el [[27 d'abril]] de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el [[3 de setembre]] de [[1225]] al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.  

Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en juliol de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.

Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en [[juliol]] de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.

Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de [[1350]].

Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en l'any [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de l'any [[1350]].

En març de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Oropesa, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.

En [[març]] de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Oropesa, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.

En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el 5 de juliol de [[1575]].

En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el [[5 de juliol]] de [[1575]].

== Descripció ==

== Descripció ==