Diferència entre les revisions de "Comarca d'Àvila"
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* Observatorio Medioambiental (10): 123-143. ISSN 1139-1987 | * Observatorio Medioambiental (10): 123-143. ISSN 1139-1987 | ||
| − | |||
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3 | * Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3 | ||
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850 | * Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850 | ||
Revisió de 15:21 28 set 2023
La Comarca d'Àvila és una comarca de la província d'Àvila, composta pel Valle Amblés, la Serra d'Àvila i una chicoteta zona de l'Alta Moranya. Llimita al nort en La Moranya, al sur en la Comarca de Burgohondo - El Tremole - Cebreros (Valle del Alberche i Terra de Pinades), a l'oest en la comarca del Barco d'Àvila-Piedrahíta, i en la Terra de Peñaranda i a l'est en la comarca de la Campinya segoviana i Villacastín. La capital de la comarca és Àvila.
Geografia
En la comarca es troba part de l'espai natural protegit de les Serres de la Paramera i Serrota, pertanyent a la ret d'espais naturals de Castella i Lleó. I els LIC (Lloc d'importància comunitària) i ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus) dels Encinars de la Serra d'Àvila i els Encinars del riu Adaja i Voltoya.
Alguns dels rius que recorren la comarca són el Adaja, el Voltoya, Arevalillo i Almar.
Economia
El cultiu que més s'han estés en els últims anys ha segut el de plantó de fraules en la zona de Niharra i Blacha, per al seu enviament en l'autumne a la zona fresera d'Huelva. També té molta importància en la comarca l'indústria chacinera i de la Carn d'Àvila, en Indicació Geogràfica Protegida de carn de vacú autorisada en l'any 1988, en matadors en La Torre, Munyana i Munyogalindo. La producció de formage de cabra i la mel de calitat és també destacada en pobles de la Serra d'Àvila com a Solna de Rioalmar i Cillán. I en l'Alta Moranya cooperatives agroalimentàries en San Pedro del Arroyo.
Vore també
Referències
- ASAJA Castilla y León. Comarcas de Ávila. Valle del Tiétar
- Diputació provincial d'Àvila Diputació provincial d'Àvila]
- Martín Jiménez, Mª Isabel (2005). «Retos y oportunidades de las comarcas de montaña abulenses»
- Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0
Bibliografia
- Observatorio Medioambiental (10): 123-143. ISSN 1139-1987
- Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
- Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
- Sanchidrián, Jesús Mª (1 de septiembre de 2014). «Moraña». avilared.com
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca d'Àvila.