La Cançó de la Falla

La Cançó de la Falla, La Cansó de la Falla o simplement ¡Calla, calla, calla! és una cançó tradicional valenciana.

Lletra

Caballers, yo soc Pepico,

i en el dia del meu sant

m’ha gastat un duro i pico

convidant i convidant.

I com veig que si em descuide

no me deixen ni un sisó,

pa’ls que volen que’ls convide

he inventat esta cançó:

Calla, calla, calla,

tu m’has prés pel ninot de la falla

i si te faig cas

es cosa segura que em cremarás.

Yo pretenc a una Pepeta

i portant-me molt decent

m’ha gastat una peseta

en bunyols i en aiguardent.

Pero he vist que li’n donava

la chiquilla a son cosí,

i quant ella me cridava

yo de llunt li día així(na):

Calla, calla, calla,

tu m’has pres per ninot de la falla

i si te fas cas

es cosa segura que’m cremarás.

Ham fet una paella

que ha costat un dineral,

en carchofes i tabella

i de clochines tal qual;

magre, pato i uns bons trosos

d’un pollastre tendre i gros,

i mireu si som rumbosos

¡que inclús li ham posat arrós!

Calla, calla, calla,

que pareixes un ninot de la falla…

Un amic que sap, de sempre,

quant m’agrada a mi llegir,

em parlá d’una novela

i, alabant-la, em va dir:

Es molt bona, val deu duros,

i escomeça en una mort.

Yo, davant d’eixe programa,

me'l deixí cantant-li fort:

Calla, calla, calla,

que pareixes el ninot de la falla…

Una chica que’n la cara

fa notar sa professió,

hui m’ha dit que li comprarà

pa’l paseig un pantaló.

I per més que yo, de prónter,

no he sabut qué contestar,

quan después m’he donat cónter,

no parava de cantar:

Calla, calla, calla,

que pareixes el ninot de la falla…

És speaker de la radio

i pronuncia com se sol

Eisenhover, Foster Dulles,

Trigve Lye i De Gaulle.

Més, quan parla de Valéncia,

se li puja el sant al cel:

diu Doménech, Alemani

Calabuig i Mascarell.

Calla, calla, calla,

que pareixes el ninot de la falla…

Viajar si que’s hui en día

aventura de les grans,

en un poc més de pacencia

i pagant poc més que abans;

un poc més per asentarte,

i algo més per córrer més.

Pero, si a les deu t’aguarden,

saps que aplegues a les tres.

Calla, calla, calla,

que pareixes el ninot de la falla…

Aguardant al huit oírem

avions a reacció,

i el So Crédul va dirme:

¡Progresem sinse discusió!

Pero yo, que estava una hora

esperant, cansat i fret,

agarrí el camí entre cames

i el deixí cantant baixet:

Calla, calla, calla,

que pareixes el ninot de la falla…

En la próxima campanya

lo millor que podré fer

es quedarme en casa, sinse

fer negoci en l’extranger.

L’alemá ta masa penes,

no m’entenc en el francés,

i si en un inglés me tope

voldrá tráure'm els dinés.

Calla, calla, calla…