Diferència entre les revisions de "Iglésia Archiprestal de Santa María la Major"
(Text reemplaça - 'mentre ' a 'mentres ') |
(Text reemplaça - ' misa ' a ' missa ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Altar major == | == Altar major == | ||
| − | L'altar major és un grandiós retaule, dorat i en pintures que representen l'Assunció, l'Adoració dels Reis Macs, la celebració de la primera | + | L'altar major és un grandiós retaule, dorat i en pintures que representen l'Assunció, l'Adoració dels Reis Macs, la celebració de la primera missa en Morella despuix de la Reconquesta i el lliurament del Lignum crucis per Jaume el Just, entre atres. |
== Cor == | == Cor == | ||
Última revisió del 02:31 21 set 2023
L'Iglésia Archiprestal de Santa María la Major de Morella (Província de Castelló, Espanya), situada en la Plaça de Benedicto XV, és un edifici construït entre els sigles XIII i XVI en estils gòtic valencià i renaixentista.
A dir de l'historiador Marqués de Lozoya, es tracta "de la més bella iglésia gòtica de la regió valenciana".
Història[editar | editar còdic]
El temple va ser construït entre els anys 1265 i 1343, encara que no va estar totalment acabat fins a l'any 1593 quan va ser consagrat pel bisbe de Tortosa, morellà de naixement, Gaspar Punter.
En esta iglésia varen realisar-se pontificals en l'época del Cisma d'Occident, pel Papa Benet XIII, aixina com l'episodi de la cimera entre este papa i el rei Ferran d'Antequera propiciada per fra Vicent Ferrer.
Interior[editar | editar còdic]
Compta en una planta de tres naus en els seus corresponents absis. En un dels costats (el de l'evangeli) hi ha capelles entre els grossos contraforts, mentres que a l'atre costat (el de l'epístola) es disposen dos portades.
En l'interior destaquen els grans pilars que sustenten les voltes de creueria. Menció especial mereix el cor i la seua escala de caragol, situat atípicament en el penúltim tram, que presenta uns arcs rebaixats i una volta estrellada. En la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. També són de destacar: l'altar major, les seus tres roses en vidrieres originals de l'Escola valenciana del sigle XIV i l'orgue de Francisco Turull.
Altar major[editar | editar còdic]
L'altar major és un grandiós retaule, dorat i en pintures que representen l'Assunció, l'Adoració dels Reis Macs, la celebració de la primera missa en Morella despuix de la Reconquesta i el lliurament del Lignum crucis per Jaume el Just, entre atres.
Cor[editar | editar còdic]
En el segon tram de la nau central i en alt, es situa el magnífic cor. La seua volta, plana, resalta la dificultat d'esta obra arquitectònica.
S'hi arriba per mig d'una escala que s'enrosca a la tercera columna. Els relleus historiats de l'escala són obra d'Antoni Sancho (1470) i de l'italià Juseph Beli, de qui és també el juí final del rerecor.
El cor va ser planejat i eixecutat pel morellà Pere Segarra entre els anys 1406 i 1426.
Exterior[editar | editar còdic]
En l'exterior, en ell mur de la part dreta, destaquen les dos portades laterals i que són l'únic accés a l'interior. Les dos portades, adornades en estàtues, i es varen dur a terme en el sigle XIV. La major, nomenada porta dels Apòstols presenta en els extrems elements renaixentistes en la decoració d'una intervenció posterior i una estàtua de la Mare de Deu. La menor, és de traça més refinada per lo que fa a la decoració i conté l'estàtua de Santa Úrsula. Tant l'estàtua de la Mare de Deu com la de Santa Úrsula són del sigle XIV