Diferència entre les revisions de "Arthur Evans"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Evans va estudiar en les [[Universitat d'Oxford|universitats d'Oxford]] i Gotinga i va realisar vàries excavacions en [[Itàlia]], [[Escandinàvia]] i els Balcans (a on va intervindre com a agent del Govern Britànic i cóm corresponsal de prensa), abans de llançar-se a la busca del palau de Cnosos en Creta. | Evans va estudiar en les [[Universitat d'Oxford|universitats d'Oxford]] i Gotinga i va realisar vàries excavacions en [[Itàlia]], [[Escandinàvia]] i els Balcans (a on va intervindre com a agent del Govern Britànic i cóm corresponsal de prensa), abans de llançar-se a la busca del palau de Cnosos en Creta. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | |||
| + | * Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script ([[1895]]) | ||
| + | * Scripta Minoa (volumen 1, [[1909]]; volumen 2 póstumo, [[1952]]) | ||
| + | * El palacio de Minos (4 volúmenes., [[1921]]-[[1935]]) | ||
| + | * Jarn Mound ([[1933]]) | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 12:53 30 ago 2023
Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - † Boar Hill, 11 de juliol de 1941), va ser un arqueòlec britànic, descobridor del Palau de Cnosos, creador del terme civilisació minoica, aixina com el primer en definir l'escritura Llineal A i Llineal B d'eixe mateix grup social. Fon fill del també arqueòlec John Evans.
Evans va estudiar en les universitats d'Oxford i Gotinga i va realisar vàries excavacions en Itàlia, Escandinàvia i els Balcans (a on va intervindre com a agent del Govern Britànic i cóm corresponsal de prensa), abans de llançar-se a la busca del palau de Cnosos en Creta.
Obres[editar | editar còdic]
- Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script (1895)
- Scripta Minoa (volumen 1, 1909; volumen 2 póstumo, 1952)
- El palacio de Minos (4 volúmenes., 1921-1935)
- Jarn Mound (1933)
Referències[editar | editar còdic]
- Cottrell, 1958, p. 93
- Myres, J. L. (1941). «Arthur John Evans. 1851-1941». Obituary Notices of Fellows of the Royal Society 3 (10): 940-926. doi:10.1098/rsbm.1941.0044
- Nomenament com a acavaller de l'Imperi