Diferència entre les revisions de "Lleonart de Porto Maurizio"
(Text reemplaça - 'Corcega' a 'Còrsega') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà. | Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà. | ||
| − | Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[ | + | Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Còrsega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau. |
En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial. | En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial. | ||
Última revisió del 02:47 27 ago 2023
Lleonart de Porto Maurizio fon un sant i la seua festivitat es celebra el 26 de novembre. El sant de la devoció al Via Crucis i a l'Immaculada. El flare que va salvar al Coliseu de la ruïna total. El predicador ardent de la Passió de Crist. Estes són les característiques de sant Lleonart de Port Maurici.
Havia naixcut en Ligúria en l'any 1676, i son pare era un capità de marina, Domingo Casanova, que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a Roma, i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de Santa Bonaventura i va vestir l'hàbit franciscà.
Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en Florència. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de S. Miniato es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en Còrsega, dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.
En Florencia, els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el 27 de decembre de 1750 en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per Benet XIV. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'amfiteatre Flavio. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el Papa presidix personalment el rito penitencial.
Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages.
Fra Lleonart era un gran devot de la Mare de Deu i un apassionat defensor de l'Immaculada Concepció. Va convéncer al Papa perque convocara un Concili. Benet XIV va preparar una Bula pera l'efecte, encara que per diferents causes el document mai va ser publicat.
En l'any 1751 Fra Lleonart moria en el seu amat Retir de sant Bonaventura sobre el Palatí. El Papa mateix anà a agenollar-se davant del seu fèretre. Sobre la tomba del sant va ser exposta la carta profètica escrita per Fra Lleonart poc abans de la seua mort. En ella raonava la proclamació del dogma de l'Immaculada Concepció.