Francisco Codera

Francisco Codera Zaidín
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador, filòlec i escritor.
Naiximent:	23 de juny de 1836
Lloc de naiximent:	Fonz, Osca, Aragó, Espanya
Defunció:	6 de novembre de 1917
Lloc de defunció:	Fonz, Osca, Aragó, Espanya

Francisco Codera Zaidín (Fonz, Osca, 23 de juny de 1836 - † Fonz, Osca, 6 de novembre de 1917) fon un historiador, filòlec, arabiste i erudit espanyol. Els seus discípuls arabistes en el camp acadèmic varen ser coneguts com els «Beni Codera». D'entre els seus pupils poden destacar-se els noms de Rafael Altamira i José Deleito.

Biografia

Catedràtic de grec, hebreu i àrap respectivament en Granada, Saragossa i l'Universitat Central, va destacar fonamentalment com a arabiste. Fon el principal discípul de Pascual Gayangos, a qui va succeir en la càtedra d'àrap de l'Universitat Central. Va ingressar com a acadèmic numerari de la Real Acadèmia de l'Història el 20 d'abril de [[1879}}. Fon també acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de 1910.

Obra

Rigorosament positiviste, els seus treballs se centren generalment en les fonts historiogràfiques d'orige àrap (Estudios de historia arábigo-española, Decadencia y Desaparición de los Almorávides en España, 1899, reeditada en important estudi introductori de María Jesús Viguera Molins en 2004).

Entre les seues obres destaquen Tratado de numismática arabigoespañola (1879), Estudios críticos de Historia árabe española (1917, 2 vols.) i sobretot la seua monumental Biblioteca arabigohispana (1882-1895, 10 vols.).

Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura.

Entre els seus discípuls cal citar a Julián Ribera. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

Cites

...y no pocas que hoy sólo se conservan y aparecen, ya en el catalán, ya en el valenciano, ya en el portugués, ya en algunos idiomas... así lo acreditan por una parte numerosos vocablos pertenecientes á nuestros romances, catalán, valenciano y castellano...

Francisco Codera, 1910 en el seu Discurs de recepció en la Real Academia Espanyola.

Referències

• [1]
• Martín Escudero, Cepas y Canto García, 2004, p. 78
• Peiró Martín, Ignacio (2013). «Paisaje con figuras de la tierra aragonesa: hombres célebres, varones ilustres y héroes de un antiguo país». Archivo de Filología Aragonesa núm. 69.

Bibliografia

• Ágreda, Fernando de (2008). «Nuevas y viejas fuentes sobre los “Beni Codera”». Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam (Granada: Universidad de Granada) 57: 425-450. ISSN 0544-408X
• Codera y Zaidín, Francisco (2004), Decadencia y desaparición de los Almorávides de España; edición de M.ª Jesús Viguera Molins, Pamplona:Urgoiti. ISBN 84-933398-2-2
• Manzanares de Cirre, Manuela (1972), Arabistas españoles del siglo XIX, Madrid:Instituto Hispano-Árabe de Cultura
• Martín Escudero, Fátima; Cepas, Adela; Canto García, Alberto (2004). Archivo del Gabinete Numario: catálogo e índices. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 8495983362
• Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio (2002). Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Tres Cantos: Ediciones Akal. ISBN 84-460-1489-0
• Viguera, María Jesús (2009). «Al-Andalus y España. Sobre el esencialismo de los Beni Codera». En: Manuela Marín (Dir). Al-Andalus/España. Historiografías en contraste: Siglos xvii-xxi (Madrid: Casa de Velázquez): 67-82. ISBN 9788490961261

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francisco Codera.

• Francisco Codera en Wikipedia