Diferència entre les revisions de "Santiago Rodríguez Masagó"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = Agua Clara, Sabaneta Espanyola | | lloc_mort = Agua Clara, Sabaneta Espanyola | ||
}} | }} | ||
| − | '''Santiago Rodríguez Masagó''' ([[c.]] [[1809]] - c. [[1879]]), ademés conegut com '''"Chago"''', fon un [[militar]] i [[caudill]] dominicà naixcut en un àrea de [[Fort Liberté]] (a on més tart es fundaria [[Dajabón (ciutat)|Dajabón]]), conegut per haver-se opost a l'[[anexió]] de la [[República Dominicana]] a [[Espanya]] i posteriorment haver combatut a la [[Monarquia Espanyola|Corona Espanyola]]; i per haver segut un dels rebels del famós [[Crit de Capotillo]] que va donar inici a la [[Guerra de la Restauració]] junt al destacat [[general]] dominicà [[Gregorio Luperón]]. | + | '''Santiago Rodríguez Masagó''' ([[c.]] [[1809]] - † c. [[1879]]), ademés conegut com '''"Chago"''', fon un [[militar]] i [[caudill]] dominicà naixcut en un àrea de [[Fort Liberté]] (a on més tart es fundaria [[Dajabón (ciutat)|Dajabón]]), conegut per haver-se opost a l'[[anexió]] de la [[República Dominicana]] a [[Espanya]] i posteriorment haver combatut a la [[Monarquia Espanyola|Corona Espanyola]]; i per haver segut un dels rebels del famós [[Crit de Capotillo]] que va donar inici a la [[Guerra de la Restauració]] junt al destacat [[general]] dominicà [[Gregorio Luperón]]. |
Encara que es coneix poc de la seua procedència, varis historiadors coincidixen que va ser fill del facendat Vicente Rodríguez i Josefina Masagó (d'ascendència [[haitiana]]), dos pròspers comerciants de la ciutat de [[Santiago (República Dominicana)|Santiago]] en la República Dominicana. | Encara que es coneix poc de la seua procedència, varis historiadors coincidixen que va ser fill del facendat Vicente Rodríguez i Josefina Masagó (d'ascendència [[haitiana]]), dos pròspers comerciants de la ciutat de [[Santiago (República Dominicana)|Santiago]] en la República Dominicana. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Va fallir el [[24 de maig]] de 1879 en Aigua Clara, Sabaneta Espanyola. | Va fallir el [[24 de maig]] de 1879 en Aigua Clara, Sabaneta Espanyola. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.diariodigital.com.do/2006/01/29/santiago-rodriguez-el-patriota-ignorado.html/ «Santiago Rodríguez: El patriota ignorado»] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Moya Pons, Frank (1992). Caribbean Publishers, ed. Manual de historia dominicana (9 edición). Universidad de Míchigan. ISBN 9788439976813 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Santiago Rodríguez Masagó}} | ||
[[Categoria:Militars de República Dominicana]] | [[Categoria:Militars de República Dominicana]] | ||
Revisió de 18:51 22 jul 2023
| Santiago Rodríguez | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Naiximent: | 1809 | ||
| Lloc de naiximent: | Fort-Liberte | ||
| Defunció: | 1879 | ||
| Lloc de defunció: | Agua Clara, Sabaneta Espanyola | ||
Santiago Rodríguez Masagó (c. 1809 - † c. 1879), ademés conegut com "Chago", fon un militar i caudill dominicà naixcut en un àrea de Fort Liberté (a on més tart es fundaria Dajabón), conegut per haver-se opost a l'anexió de la República Dominicana a Espanya i posteriorment haver combatut a la Corona Espanyola; i per haver segut un dels rebels del famós Crit de Capotillo que va donar inici a la Guerra de la Restauració junt al destacat general dominicà Gregorio Luperón.
Encara que es coneix poc de la seua procedència, varis historiadors coincidixen que va ser fill del facendat Vicente Rodríguez i Josefina Masagó (d'ascendència haitiana), dos pròspers comerciants de la ciutat de Santiago en la República Dominicana.
Despuix de la Restauració del país, Rodríguez va ocupar varis càrrecs militars i rebujà atres.
Va fallir el 24 de maig de 1879 en Aigua Clara, Sabaneta Espanyola.
Referències
Bibliografia
- Moya Pons, Frank (1992). Caribbean Publishers, ed. Manual de historia dominicana (9 edición). Universidad de Míchigan. ISBN 9788439976813
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santiago Rodríguez Masagó.