Diferència entre les revisions de "Zoé Valdés"
Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Zo%C3%A9_Vald%C3%A9s Zoé Valdés en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Zo%C3%A9_Vald%C3%A9s Zoé Valdés en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Novelistes]] | ||
+ | [[Categoria:Guionistes]] | ||
+ | [[Categoria:Dramaturcs]] | ||
+ | [[Categoria:Cineastes]] |
Revisió de 10:05 14 jul 2023
Zoé Milagros Valdés Martínez, coneguda popularment com a Zoé Valdés (L'Havana, Cuba, 2 de maig de 1959) és una escritora cubana nacionalisada espanyola de poesia, novela, ensaig i guions cinematogràfics.
Biografia
Zoé Valdés naixqué el 2 de maig de l'any 1959 en L'Havana de l'illa de Cuba. Va començar dos carreres universitàries, pero no en acabà cap. Primer fon la Llicenciatura en Educació Física, en l'Institut Superior Pedagògic Enrique José Varona, d'a on fon expulsada poc abans d'acabar, segons conta l'autora. Despuix va ingressar en la Facultat de Filologia de l'Universitat de L'Havana, d'a on ella mateixa s'autoexpulsà.
Va debutar en lliteratura com a poeta quan en 1982 va guanyar un premi en el seu primer poemari. Entre 1984 i 1988 va formar part de la Delegació de Cuba davant l'Unesco en París, i de l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba en eixa mateixa ciutat.
Despuix de retornar a Cuba i passar un temps desocupada, va començar a guanyar-se la vida com dialoguista i guionista en l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC) i despuix fon subdirectora durant 4 anys de la revista Cine Cubà (des de 1990 fins a decembre de 1994).
En 1993, va publicar la seua primera novela titulada Sanc blava, gènero que despuix ha desenrollat més que els atres —ha escrit una quinzena d'elles—, encara que no ha abandonat la lírica i ha produït també contes i lliteratura infantil. La seua obra ha obtingut numerosos guardons, entre els que destaca el Fernando Lara de Novela per Llobes de la mar. Finalista en tres ocasions del Premi Médicis Estranger en França. També fon finalista del Premi Planeta. La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes. La seua novela La dòna que plora ha segut traduïda al francés i a l'anglés, en Editorial Arthaud i Editorial Skyhorse Publishing en els Estats Units (2016).
En l'any 1995 fon invitada a unes jornades sobre José Martí en París, a on es va quedar en la seua filla i el seu espós en eixa época, el cineaste Ricardo Vega. Políticament, Zoé Valdés fon opositora al govern de Fidel Castro, és anticomunista i en l'any 2023 fon presentada a les llistes del Senat pel partit de dreta Vox en vista a les eleccions del mateix any.
Fon redactora cap de la revista d'art ARS Magazine (EE.UU.), que dirigia el seu germà Gustavo Valdés, fundada per abdós en 1995 i rellançada a finals de 2010 baix el nom de Ars Atelier City.
Zoé Valdés colabora en numeroses publicacions periòdiques espanyoles i franceses, com El País, El Mundo, El Semanal, Qué leer, Elle, Vogue, El Economista, Ecodiario, Libertad Digital en Espanya, en mijos digitals en El Universal de Caracas, entre uns atres. I en França, Le Monde, Libération, Le Nouvel Observateur, Beaux Arts, Les Inrockuptibles, Art Absolument, entre uns atres.
Ha participat en molts festivals lliteraris internacionals i eixercit com a membre del jurat de prestigiosos concursos.
Ademés d'escriure guions, Zoé Valdés ha codirigit un curtmetrage —Carícies d'Oshún— per a la Série 'L'Erotisme vist per... Sis escritors que dirigixen per primera volta' produït per Son et Lumière i Canal Plus França (Alina Reis, Virginie Despentes, Michel Houellebecq, Vincent Ravalec, Christine Angot i Zoé Valdés), i ha segut membre del Gran Jurat del Festival de Cannes (1998).
En l'any 1997 li fon concedida la nacionalitat espanyola per carta de naturalea. També és ciutadana francesa.
Obra
(Secció per completar)