Diferència entre les revisions de "Barri del Carme (Valéncia)"
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_3.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios» | + | * [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_3.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»] |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 16:27 26 jun 2023
.jpg)
El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. Se situa entre el Jardí del Túria, el carrer de Quart i el carrer de Serrans, en el carrer de Dalt i Carrer de Cavallers com a carrers comercials principals. En l'any 2007 tenia una població de 6.074 habitants. En 1981 sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys. Des de l'any 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.
Història
És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana (sigle XI), construïda per Abd-Al-Azíz, que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del sigle XIV del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la moreria, mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un raval per a us agrícola.
En 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de Valéncia (Pere II el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, varen obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna.
Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia migeval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, al fi del sigle XX, espai d'oci de la població jovenil de la ciutat.
Monuments i llocs d'interés
Els edificis més destacats del Barri del Carme són:
- Les Torres de Quart
- Les Torres dels Serrans
- L'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern)
- El Centre Cultural de la Beneficència (Museu de Prehistòria de Valéncia i Museu Valencià d'Etnologia)
- El Museu del Sigle XIX (antic convent del Carme)
- L'Iglésia del Carme
- El Portal de Valldigna
- La Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure
- El convent de Sant Josep de les mares Carmelites Descalces.
- La casa Museu de les Roques
El Barri del Carme, rep tal denominació per l'Iglésia i convent del Carme, i va ser al seu entorn a on se va formar este núcleu de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en nomenar-se d'esta manera a l'estar situada enfront de l'actual iglésia parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. En el pas dels anys tot el barri va adoptar esta denominació.
El convent del Carme, va començar a ser construït en l'any 1238 i va ser consagrat en l'any 1343. Des de finals del sigle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu (Centre del Carme, ara Museu del Sigle XIX).
Referències
Bibliografia
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
- Montesinos i Martínez, Josep(2006): “ Patrimonio histórico-artístico y participación ciudadana. Alrededor de la Ciutat Vella de Valencia “, Societat i patrimoni, 2, Universitat de València, pp. 91-141