Diferència entre les revisions de "Termodinàmica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]
 
[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]
  
La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref>
+
La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref>
  
 
Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref>  
 
Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref>  

Revisió de 11:36 25 jun 2023

Màquina tèrmica típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El treball s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.

La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, dínamis, que significa «força») és la branca de la física que descriu els estats de equilibri termodinàmic a nivell macroscòpic.[1] El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el calor i atres manifestacions de la energia.[2]

Constituïx una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals, sense modelizar i seguix un método experimental.[3]

Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de magnituts extensives tals com l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,[4] o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; atres magnituts, tals com l'imanació, la força electromotris i les associades en la mecànica dels mijos continus en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. [5]

Referències

  1. Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986
  2. Plantilla:Cita DRAE
  3. Ver Plantilla:Harvsp.
  4. Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Wiley, 1985
  5. Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)

Bibliografia

  • Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X
  • Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9
  • Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X
  • Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5