Diferència entre les revisions de "Termodinàmica"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. | Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. | ||
<ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref> | <ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 11:34 25 jun 2023
La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor»[1] i δύναμις, dínamis, que significa «força»)[2] és la branca de la física que descriu els estats de equilibri termodinàmic a nivell macroscòpic.[3] El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el calor i atres manifestacions de la energia.[4]
Constituïx una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals, sense modelizar i seguix un método experimental.[5]
Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de magnituts extensives tals com l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,[6] o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; atres magnituts, tals com l'imanació, la força electromotris i les associades en la mecànica dels mijos continus en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. [7]
Referències
Bibliografia
- Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X
- Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9
- Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X
- Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5
- ↑ Plantilla:Cita DRAE
- ↑ Plantilla:Cita DRAE
- ↑ Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986
- ↑ Plantilla:Cita DRAE
- ↑ Ver Plantilla:Harvsp.
- ↑ Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Wiley, 1985
- ↑ Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)