Diferència entre les revisions de "Vicente Badía Marín"
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Casat en María del Rosario Carbonell Santamaría, el matrimoni tingué huit fills: Rosario, Ampar, Vicente, María Jesús, José, Rafael, Ana i Pilar. | Casat en María del Rosario Carbonell Santamaría, el matrimoni tingué huit fills: Rosario, Ampar, Vicente, María Jesús, José, Rafael, Ana i Pilar. | ||
| − | De vocació periodística primerenca, als 13 anys d'edat (junt en un atre companyer d'estudis, en l'imprenta Bayarri del carrer Blanqueries) fa els seus primers intents per a crear un periòdic infantil. Mediats els anys trenta ([[1935]]), junt en atres companyers del barri edita una revista d'espectàculs ''Actualidad'', que va acabar sent una revista taurina de la que solament varen eixir cinc números. | + | De vocació periodística primerenca, als 13 anys d'edat (junt en un atre companyer d'estudis, en l'imprenta Bayarri del carrer Blanqueries) fa els seus primers intents per a crear un periòdic infantil. Mediats els anys trenta ([[1935]]), junt en atres companyers del barri, edita una revista d'espectàculs ''Actualidad'', que va acabar sent una revista taurina de la que solament varen eixir cinc números. |
== Formació acadèmica == | == Formació acadèmica == | ||
Revisió de 07:02 9 maig 2023
| Vicente Badía Marín | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 12 de març de 1919 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de decembre de 1995 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Badía Marín (Valéncia, 12 de març de 1919 - † Valéncia, 21 de decembre de 1995), fon un advocat, croniste, escritor i periodiste valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Naixcut en el popular barri de Russafa, fill de Vicente Badía Cortina (de Foyos, Horta Nort) i de María Marín Ibáñez (d'Enguera, Canal de Navarrés). El seu pare fon periodiste de professió, vinculat al diari Las Provincias.
Casat en María del Rosario Carbonell Santamaría, el matrimoni tingué huit fills: Rosario, Ampar, Vicente, María Jesús, José, Rafael, Ana i Pilar.
De vocació periodística primerenca, als 13 anys d'edat (junt en un atre companyer d'estudis, en l'imprenta Bayarri del carrer Blanqueries) fa els seus primers intents per a crear un periòdic infantil. Mediats els anys trenta (1935), junt en atres companyers del barri, edita una revista d'espectàculs Actualidad, que va acabar sent una revista taurina de la que solament varen eixir cinc números.
Formació acadèmica
Vicente Badía era llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, Doctor graduat en Dret, Mestre de Primera Ensenyança i Pèrit Taquígraf. Estava en possessió del Curs de Llingüística Valenciana i la seua Didàctica (Nivell Superior de l'Institut de Ciències de l'Educació).
Trayectòria professional
Va pertànyer a l'Escala de Funcionaris Tècnics de l'Administració Local.
Treballà en el diari Hoja del Lunes (1941), posteriorment s'encarrega de la secció de prensa de l'embaixada alemana: a les órdens de José Esteve Marí feya el «Bolletí d'Informació» (1943). A l'any següent, junt en Jesús Lara Jover publica una «Guia Comercial Valenciana» (1944). En els anys successius colabora en diaris valencians: Las Provincias, Levante-El Mercantil Valenciano o Jornada. En finalisar la década s'encarrega de l'elaboració del «Bolletí Oficial del Municipi de Burjassot» (1949-1953).
A començ dels anys cinquanta s'encarrega del «Bolletí Informatiu de la Cooperativa Espanyola d'Exportació de Frutes» (1952-1954). Designat Croniste Oficial de varis pobles de la província de Valéncia: Almàssera, Torrebaja... (1953). Com a colaborador en la prensa escrita, s'inscriu en el Llibre Oficial de la Direcció general (1954).
Per nominació del governador civil de Valéncia –Diego Salas Pombo- és designat Secretari Provincial de Seminaris, en la missió d'organisar els primers cicles de conferències del Moviment Nacional: això li possibilita l'organisació dels cronistes valencians. Les primeres assamblees provincials i regionals de cronistes varen tindre lloc en el deceni 1954-1964, en les que actua com a secretari general. Aixina mateix, fon ponent en el «Congrés de Cronistes Oficials d'Espanya» (Madrit, 1958). Per este temps funda la revista Dissabte literari dels Cronistes, ingressant com a Director Numerari del Centre de Cultura Valenciana, precedent de l'actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Medalla Nº 30.
Entre els anys cinquanta i xixanta dirigix les revistes de fonda tradició valenciana Sicània i Valencia Cultural (1958-1964). Per eixe mateix temps s'ocupa de la secció regional del diari Las Provincias: baix la série De los pueblos y para los pueblos publica més d'un miller d'artículs, component una singular crònica de la realitat social, econòmica i cultural de la província. Posteriorment va passar a la revista Valencia Fruits i al diari Al Día, fins al seu final.
A finals dels anys setanta (1979) torna a les seues colaboracions en prensa, escrivint en distintes publicacions valencianes -Valencia Semanal, Diario de Valencia, Noticias al Día, Saó, Rent i La Semana Vitivinícola- i catalanes –Avui i Canigó- de Barcelona.
Vicepresident de Lo Rat Penat, en la directiva encapçalada per Nicolau Primitiu. President de l'associació «País Valencià-URSS», president del III Congrés Nacional i del colectiu Valencia-Ciutat del PNPV.
Va pertànyer a la junta consultiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i fon President en funcions de la secció «Cronistes del Regne de Valéncia». Membre d'Unitat del Poble Valencià (UPV), vicepresident de «La Paraula Cristina» i encarregat del seu bolletí Rent, membre honorífic de «II Congrés Internacional de la Llengua Catalana» i delegat de l'associació «Porta dels Paisos Catalans» del País Valencià (sic).
Autor de colaboracions en prensa -entre els anys 1936 i 1986 publicades en diferents mijos de comunicació, entre elles, el periòdic Levante-EMV.
En lo lliterari es considera deutor de Nicolau Primitiu (1877-1971), Martín Domínguez Barberá (1908-1984) i Manuel Sanchis Guarner (1911-1981).