Diferència entre les revisions de "Filosofia romana"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El pensament romà o llatí es va caracterisar per evitar l'especulació pura i la busqueda del [[pragmatisme]] i el [[eclecticisme]], priorisant la [[filosofia pràctica]] ([[ètica]] i [[filosofia política]]) front a la [[filosofia teòrica]] ([[metafísica]], [[llògica]] i [[epistemologia]]). La seua identificació en una extensió de la [[filosofia grega]] (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la [[Món grecorromà|civilisació greco-romana]]) és un tòpic cultural, iniciat en la seua pròpia época. | El pensament romà o llatí es va caracterisar per evitar l'especulació pura i la busqueda del [[pragmatisme]] i el [[eclecticisme]], priorisant la [[filosofia pràctica]] ([[ètica]] i [[filosofia política]]) front a la [[filosofia teòrica]] ([[metafísica]], [[llògica]] i [[epistemologia]]). La seua identificació en una extensió de la [[filosofia grega]] (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la [[Món grecorromà|civilisació greco-romana]]) és un tòpic cultural, iniciat en la seua pròpia época. | ||
| − | Els principals filòsofs romans de [[Art i cultura clàssics|época clàssica]] varen ser [[Lucreci]], [[Ciceró]], [[Sèneca]] i [[ | + | Els principals filòsofs romans de [[Art i cultura clàssics|época clàssica]] varen ser [[Lucreci]], [[Ciceró]], [[Sèneca]] i [[Marc Aureli]]. Molt de prestigi també varen tindre els filòsofs grecs d'época romana. En el [[Antiguetat tardana|periodo tardorromà]] lo va ser [[Agustí d'Hipona]]. El [[llatí]] va seguir amprant-se com la llengua de la filosofia occidental fins al [[sigle XVIII]]. |
| + | [[Categoria:Filosofia]] | ||
[[Categoria:Filosofia de l'Antiga Roma| ]] | [[Categoria:Filosofia de l'Antiga Roma| ]] | ||
Revisió de 09:14 7 maig 2023
La filosofia romana o llatina és la filosofia desenrollada en l'Antiga Roma, en texts de llengua llatina i de llengua grega.
El pensament romà o llatí es va caracterisar per evitar l'especulació pura i la busqueda del pragmatisme i el eclecticisme, priorisant la filosofia pràctica (ètica i filosofia política) front a la filosofia teòrica (metafísica, llògica i epistemologia). La seua identificació en una extensió de la filosofia grega (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la civilisació greco-romana) és un tòpic cultural, iniciat en la seua pròpia época.
Els principals filòsofs romans de época clàssica varen ser Lucreci, Ciceró, Sèneca i Marc Aureli. Molt de prestigi també varen tindre els filòsofs grecs d'época romana. En el periodo tardorromà lo va ser Agustí d'Hipona. El llatí va seguir amprant-se com la llengua de la filosofia occidental fins al sigle XVIII.