Diferència entre les revisions de "Au"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 15: Llínea 15:
 
Les aus s'originaren a partir de dinosauris carnívors bípets del [[Juràsic]], fa entre cent cinquanta i doscents millons d'anys i, de fet, són els únics dinosauris que sobrevixqueren a l'extinció massiva produida al final del [[Mesozoic]]. Per tant, la sanc calenta, que és la característica més notable que compartixen en els [[mamífer]]s, és un resultat d'evolució convergent, puix no n'hi ha un antepassat comú entre els dos grups que tinguera esta característica.
 
Les aus s'originaren a partir de dinosauris carnívors bípets del [[Juràsic]], fa entre cent cinquanta i doscents millons d'anys i, de fet, són els únics dinosauris que sobrevixqueren a l'extinció massiva produida al final del [[Mesozoic]]. Per tant, la sanc calenta, que és la característica més notable que compartixen en els [[mamífer]]s, és un resultat d'evolució convergent, puix no n'hi ha un antepassat comú entre els dos grups que tinguera esta característica.
  
El ser humà ha tingut una intensa relació en els pardals. En l'economia humana les [[aus de corral]] i les [[caça|cinegètiques]] són fonts d'aliment. També hi han pardalets populars com mascotes. Igualment, s'utilisa el seu plomage per a la decoració o per a omplir els coixins. També, el fem de les aus s'usa en la fertilisació de les terres.
+
El [[ser humà]] ha tingut una intensa relació en els pardals. En l'economia humana les [[aus de corral]] i les [[caça|cinegètiques]] són fonts d'aliment. També hi han pardalets populars com mascotes. Igualment, s'utilisa el seu plomage per a la decoració o per a omplir els coixins. També, el fem de les aus s'usa en la fertilisació de les terres.
 +
 
 +
==Refrans==
 +
* No s’ha de deixar de sembrar per por als pardals.
 +
* Pardal que vola, a la caçola.
 +
* Conforme el pardal, la gàbia.
 +
* Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.
 +
* Un pardal no fa primavera.
 +
* A pardal cansat canvia’l de forat.
 +
* A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal i a Sant Vicent de la Roda, el dia allarga una hora.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 21: Llínea 30:
 
{{Wikispecies|Aves}}
 
{{Wikispecies|Aves}}
 
{{DGLV|Au}}
 
{{DGLV|Au}}
 +
{{DGLV|Pardal}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]

Revisió de 13:49 21 abr 2023

Aus

Bird Diversity 2013.png

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Aus
Linnaeus, 1758

Les aus o pardals, són un grup d'animals que tenen el cos cobert de plomes, sanc calenta i són bípedes. Les seues extremitats davanteres en la gran majoria dels casos estan transformades en ales. Les aus provenen d'un grup de dinosauris que evolucionaren fins a les aus actuals. Les aus es troben esteses per tot lo món inclòs l'Àrtic i l'Antàrtica.

Les aus s'originaren a partir de dinosauris carnívors bípets del Juràsic, fa entre cent cinquanta i doscents millons d'anys i, de fet, són els únics dinosauris que sobrevixqueren a l'extinció massiva produida al final del Mesozoic. Per tant, la sanc calenta, que és la característica més notable que compartixen en els mamífers, és un resultat d'evolució convergent, puix no n'hi ha un antepassat comú entre els dos grups que tinguera esta característica.

El ser humà ha tingut una intensa relació en els pardals. En l'economia humana les aus de corral i les cinegètiques són fonts d'aliment. També hi han pardalets populars com mascotes. Igualment, s'utilisa el seu plomage per a la decoració o per a omplir els coixins. També, el fem de les aus s'usa en la fertilisació de les terres.

Refrans

  • No s’ha de deixar de sembrar per por als pardals.
  • Pardal que vola, a la caçola.
  • Conforme el pardal, la gàbia.
  • Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.
  • Un pardal no fa primavera.
  • A pardal cansat canvia’l de forat.
  • A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal i a Sant Vicent de la Roda, el dia allarga una hora.

Enllaços externs

Commons