Diferència entre les revisions de "Centzon Mimixcoa"
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Centzon Mimixcoa''' (del | + | '''Centzon Mimixcoa''' (del nàhuatl: centzomimixcohuah ‘quatrecentes serps de núvols’‘ centzontli, quatrecents; mixtli, núvol (pl. mimixtin); cohuatl, serp’)12 en la [[mitologia asteca]] eren la personificació de les [[Estrela|estreles]] septentrionals o estreles del Nort. |
Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6 | Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6 | ||
Última revisió del 12:00 27 feb 2023
Centzon Mimixcoa (del nàhuatl: centzomimixcohuah ‘quatrecentes serps de núvols’‘ centzontli, quatrecents; mixtli, núvol (pl. mimixtin); cohuatl, serp’)12 en la mitologia asteca eren la personificació de les estreles septentrionals o estreles del Nort.
Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6
Originalment varen ser creats per a fer la guerra en la Terra per Iztac Chalchihuitlicue, despuix de que els 400 mimixcoa entraren a una cova la deesa engendra atres cinc mimixcoa, Cuauhtliicohuauh, Iztac Mixcohuatl, Cuitlachcihuatl (dòna), Tlotepetl i Apanteuctli. El Sol al vore que els Centzon mimixcoa no complixen en el seu encàrrec de fer la guerra i alimentar-ho en sanc, els mana parlar als cinc que varen nàixer a l'últim i els demana que maten a lesQuatrecentes Serps de núvols, lo que conseguixen per mig d'una celada. Despuix de la seua mort passen a convertir-se en les estreles de l'hemisferi boreal complementant a les Centzon Huitznáhuac de l'hemisferi austral.
Referències[editar | editar còdic]
- Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en anglés). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0
- Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6