Diferència entre les revisions de "Peixcant. Estudis de llengua valenciana"
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | * Resenya bibliografia (Revista Rogle, nº197, febrer 2023). | + | * Resenya bibliografia ([[Revista Rogle]], nº197, febrer 2023, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]). |
[[Categoria:Bibliografia]] | [[Categoria:Bibliografia]] |
Última revisió del 15:43 2 feb 2023
Peixcant. Estudis de llengua valenciana és el títul d'un llibre de l'autor Xaverio Ballester, filòlec i llingüiste valencià.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: Peixcant. Estudis de llengua valenciana
- Autor: Xaverio Ballester
- Editorial: Autoedició.
- Any: 2022
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- ISBN:
Sinopsis[editar | editar còdic]
La presente obra repesca algunos artículos, largos y breves, en español y en valenciano, publicados en el último lustro acerca del origen, evolución, destino y demás avatares y peripecias de la lengua valenciana. D'esta manera inicia l'autor la presentació de l'obra, en la qual arreplega un total de 23 texts, publicats en diferents moments del periodo que abarca des de l'any 2015 fins a l'any 2020, la majoria en revistes especialisades, encara que també trobarem artículs apareguts en la prensa.
Hi ha una qüestió que, des de la diversitat que supon, unix els continguts, i esta és la llengua valenciana, de la que busca sempre justificar la seua autoctonia i autonomia, i ho fa des del rigor científic, no debades Ballester és catedràtic de Llengua Llatina, adscrit al Departament de Filologia Clàssica de l'Universitat de Valéncia-Estudi General, a on eixercix la seua docència, un lloc hostil per a les tesis que defén; a banda és també Acadèmic de Número de la RACV.
En el conjunt de la publicació se poden trobar artículs sobre l'orige de la llengua valenciana; en uns atres s'ocupa de la terminologia prohibida pels “nurmalitzadors”, desgranant la paraula o expressió i argumentant i documentant el seu us. El tema de la teoria repoblacionista es tractat en més d'un dels escrits, particularment li preocupa esta hipòtesis, que s'ha usat per a explicar la dualitat llingüística del territori valencià i la “catalanitat” de l'idioma nostre. Ell argumenta i demostra la falàcia que ha segut esta teoria simplista a l'hora que oportunista. També l'anàlisis de topònims o d'antropònims –i d'estos, alguns hipocorístics– són tractats en més d'un artícul. Es contrasten les diferents solucions en molts casos respecte de la llengua de la que volen fer dialecte al valencià.
Alguns títuls que incorpora l'obra són: “Toponimia Valenciana Prejaimina”; “¿Diccionari? Normatiu ¿Valencià?”; “Lengua Valenciana: del Centro a la Periferia”; “Antroponimia Valenciana ¿Norma o Variación?”; “Divergent: el Valencià Doscentiste”; “Català Oriental/ Occidental i Valencià. Més Encara”; “Quina repoblació ni quins c…”; “El Sufix Toponímic Llatí –ana en Valencià”…, artículs els quals l'autor inclou, en l'últim apartat de la publicació i en acabant de citar una ampla bibliografia, uns abstracts que resumixen els seus continguts.
Referències[editar | editar còdic]
- Resenya bibliografia (Revista Rogle, nº197, febrer 2023, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana).