Diferència entre les revisions de "Sant Tomé (capital)"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Sant Tomé '''Sant Tomé''' (portugués: São Tomé) és la capital de l'illa homònima, del distri…») |
m (Lluísm pàgina traslladada Sant Tomé a Sant Tomé (capital) sense deixar una redirecció) |
(Sense diferències)
|
Revisió de 17:52 13 nov 2022
Sant Tomé (portugués: São Tomé) és la capital de l'illa homònima, del districte d'Água Gran i de l'estat de Sant Tomé i Príncip, en Àfrica Occidental. Es troba situada en la costa nordest de l'illa de Sant Tomé, en l'Oceà Atlàntic, en la Baïa d'Ana Chaves, en la que també es troba l'illa de Cabres.
Història
El portugués Álvaro Caminha va fundar la colónia de Sant Tomé en l'any 1493, alcançant l'estatus de ciutat en l'any 1525. Els Portuguesos varen aplegar a Sant Tomé en busca de terres per a cultivar canya de sucre. L'illa estava deshabitada abans de l'arribada dels portuguesos en algun moment de 1470. Sant Tomé, situada a uns 40 km al nort de l'equador, tenia un clima lo suficientment humit com per a cultivar canya de sucre en abundància. 2.000 chiquets judeus, de huit anys o menys, varen ser duts des de la península ibèrica per a treballar en les plantacions de sucre. El propenc Regne de Kongo africà va acabar convertint-se també en una font de mà d'obra esclava. En 1493, els portuguesos utilisaven principalment mà d'obra africana per a les seues colónies, ya que la majoria dels portuguesos que emigraven no devien realisar cap treball manual. L'illa de Sant Tomé va ser el principal centre de producció de sucre en el sigle XVI; va ser superada per Brasil en l'any 1600.
Sant Tomé se centra en una catedral del sigle XVI, que va ser reconstruïda en gran part en el sigle XIX. Una atra de les primeres construccions és el Fort de São Sebastião, construït en 1566 i que actualment és el Museu Nacional de Sant Tomé. El 9 de juliol de 1595, un tumult d'esclaus liderada per Rei Amador va prendre el control de la capital; varen ser subyugats en 1596 En l'any 1599, l'Holandesa va prendre la ciutat aixina com les illes durant dos dies; la reocuparen en 1641 durant un any. La ciutat va servir com a capital de la colónia portuguesa de Sant Tomé i Príncip i, des de l'independència de Sant Tomé i Príncip en 1975, com a capital de la nació sobirana.
== Geografia ==
Important com a port, Sant Tomé es troba en la baïa d'Ana Chaves, en el norest de l'illa de Sant Tome, i Ilhéu das Cabres es troba prop de la costa. Sant Tomé es troba al norest de Trindade, al surest de Guadalupe i al noroest de Santana. Està unida a estes ciutats per una autopista que rodeja tota l'illa de Sant Tome. Està unida a Cap Vert per un transbordador semanal.
La ciutat conta en el Palau Presidencial, la catedral i un cine. La ciutat també alberga escoles, i coleges, instituts, un politècnic, dos mercats, tres emissores de radi, la televisió pública TVSP, vàries clíniques i hospitals, el principal aeroport del país, l'Aeroport Internacional de San Tomé (en vols regulars directes a Angola, Gabon, Ghana i Portugal, aixina com vols nacionals ocasionals al Príncip), i moltes places. Sant Tomé és també el centre de la ret de carreteres i autobusos de l'illa. La ciutat és coneguda per les tchiloli que es toquen.
Economia
La ciutat és el principal port del país, i concentra l'exportació de cacau i bananes. En la ciutat es troba també el Palau Presidencial, un cine i dos mercats, una emissora de radi, un hospital i un aeroport internacional. El turisme està guanyant pes com a motor de l'economia local. La ciutat de Sant Tomé és també el centre de la ret de transports i carreteres de l'illa.
Referències
- Bangui. World Gazetteer
- «Central African Republic». Encyclopaedia Britannica (en anglés)
- Haggett 2002, p. 2329.
- Pritchard-Jones & Gibbons 2009, p. 43.
- Room, Adrian. (2008)African Placenames: Origins and Meanings of the Names for Natural Features, Towns, Cities, Provinces, and CountiesI, 2nd ed., p. 30: "Bangui". McFarland & Co. ISBN 0786435461
Bibliografia
- Allen, Theodore (1997). La invención de la raza blanca (Second edición). Verso. p. 5. ISBN 9781844677719. OCLC 738350824.
- Manning, Patrick (2006). org/oclc/745696019 «Esclavitud y comercio de esclavos en África Occidental 1450-1930». Temas de la historia de África Occidental. Akyeampong, Emmanuel Kwaku. Atenas: Universidad de Ohio. pp. 102-103. ISBN 978-0-8214-4566-2. OCLC 745696019
- Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 275
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Tomé (capital).
Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek |