Diferència entre les revisions de "Khartum"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En proclamar-se l'independència, fon declarada capital del Sudan ([[1956]]). | En proclamar-se l'independència, fon declarada capital del Sudan ([[1956]]). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 01:42 9 nov 2022
Jartum és la capital de Sudan i de l'estat homònim. Es troba en el lloc a on el Nilo Blanc, procedent d'Uganda, s'unix en el Nilo Blau, que ve d'Etiopia, formant el Nilo, que seguix el seu curs des de Khartum cap a Egipte i la mar Mediterrànea.
La ciutat, que té més d'un milló d'habitants, forma junt en Khartum Nort (Al-Jartūm al-Bahrī: الخرطوم البحري) i Omdurmán (Umm Durmān: أم درمان), de les que està separada pels distints braços del Nilo, una metròpolis de casi huit millons d'habitants.
La wilaya d'Al-Khartum té 28.160 km² i cinc millons d'habitants. La regió dispon de yaciments de sal. L'indústria, poc desenrollada, es concentra en la capital. En el restant de la wilaya, només es desenrollen activitats agrícoles.
La ciutat té un port fluvial, aeroport internacional, universitats (la de Khartum fundada en l'any 1956, i una branca de l'Universitat del Caire fundada en 1955).
Història
Era un chicotet poble a on residia un santó i, quan arribaren les forces egípcies de Muhammad Ali en l'any 1821, ho escolliren com a punt militar per al control del Sudan. En 1824, fon declarada capital administrativa i quarter general dels territoris egipcis en el Sudan conquistats pel governador Uthman Bey Djarkas.
En l'extensió del domini egipci, l'obertura d'una eixida al Nilo equatorial i Bahr al-Ghazal, es convertí en una vila important i pròspera habitada per una població variada en europeus (cònsols, missioners, comerciants), àraps de diferents procedencies i negres d'ètnies diverses.
Charles George Gordon, com a governador general, la va engrandir.[1][2][3] L'octubre de l'any 1884, fon assejada i conquistada el (26 de giner del 1885) per Muhàmmad Àhmad (Gordon va morí en la lluita en defensa de la ciutat). El nou senyor s'establí en Umm Durman (Omdurman) en la vora esquerra del Nilo i Khartum fon abandonada, excepte l'arsenal (al-tarsana) i els jardins.
Després de la derrota del khalifa Abdullahi (Abd Allah ben Muhammad al Taaishi),[4][5][6][7] successor del Mahdí, en Karari prop d'Omdurman (2 de setembre del 1898) fon reconquistada per Lord Horatio Kitchener, sardar i governador general, el mateix 1898. Es reconstruí i va ser la capital del protectorat angloegipci del Sudan des del 1899, a pesar de que Omdurman era més gran i tenia més habitants.
En proclamar-se l'independència, fon declarada capital del Sudan (1956).
Referències
- ↑ (2015) [1], Normanby Press. ISBN 978-1-78625-140-4.
- ↑ (1886) [2], Firmin-Didot.
- ↑ (1885) The Journals of Major-Gen. C.G. Gordon, C.B., at Kartoum: Printed from the Original Mss, Kegan Paul, Trench.
- ↑ (2011) [3], History Press. ISBN 978-0-7524-7887-6.
- ↑ (1980) [4], F. Warne. ISBN 978-0-7232-2677-2.
- ↑ (1990) [5], Pen & Sword Books. ISBN 978-1-4738-1685-5.
- ↑ (2005) [6], Praeger. ISBN 978-0-275-98631-5.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Khartum.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |