Diferència entre les revisions de "Cresques Abraham"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Elisha ben Abraham''' comunament conegut pel sobrenom '''Cresques Abraham''' o '''Abraham Cresques''' ([[Mallorca]], [[sigle XIV]] - [[1387]]), fon un geógraf i cartógraf judeu mallorquí del sigle XIV. Fon el pare del també cartógraf [[Jehuda Cresques]], abdós figures fonamentals de l'escola cartogràfica mallorquina. | + | '''Elisha ben Abraham''' comunament conegut pel sobrenom '''Cresques Abraham''' o '''Abraham Cresques''' ([[Mallorca]], [[sigle XIV]] - † [[1387]]), fon un geógraf i cartógraf judeu mallorquí del sigle XIV. Fon el pare del també cartógraf [[Jehuda Cresques]], abdós figures fonamentals de l'escola cartogràfica mallorquina. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 11:28 8 nov 2022
Elisha ben Abraham comunament conegut pel sobrenom Cresques Abraham o Abraham Cresques (Mallorca, sigle XIV - † 1387), fon un geógraf i cartógraf judeu mallorquí del sigle XIV. Fon el pare del també cartógraf Jehuda Cresques, abdós figures fonamentals de l'escola cartogràfica mallorquina.
Biografia
Encara que tradicionalment s'ha interpretat que «Cresques» era el llinage familiar i que, per tant, el nom era Abraham Cresques, els estudis realisats per Jaume Riera i Gabriel Llompart varen determinar que no s'havia tingut en conte la forma en la que transmetien els patronímics en la comunitat judeua, segons la qual el primer nom del pare passava a ser el segon del fill. D'esta forma, Jehuda Cresques era fill de Cresques Abraham, net d'Abraham Vidal i besnet de Vidal Cresques.
Cresques Abraham es va casar cap a l'any 1350 en la també judeua Seteddar, en la que va tindre dos fills: el conegut Jehuda i Astruga. Va viure en la seua família en l'illa de Mallorca, en l'antiga juderia de la ciutat de Mallorca.
Cresques Abraham, protegit pels reis Pere IV d'Aragó, Joan I d'Aragó i Martí I d'Aragó, va deixar una nutrida documentació sobre cartes nàutiques realisades per ell i el seu fill, actualment perdudes, encara que se li atribuïxen alguns mapes anònims, com un Atles (de 1375), esta obra està guardada en la Biblioteca Nacional de França en París, considerada com la peça que va alcançar el punt més alt del coneiximent cartogràfic medieval.
Obra
Pero diferents investigadors han propost a lo manco cinc mapes més com a obres seues, del seu fill o del seu taller:
- La Carta veneciana, un portolà conservat en la Biblioteca Marciana de Venècia.
- La Carta florentina, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional Central de Florencia.
- La Carta napolitana, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional Víctor Manuel III de Nàpols.
- El Mapa d'Estambul, fragment d'un mapamundi conservat en el palau de Topkapı en Estambul.
- La Carta de París, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional de França en París.