Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | ||
| − | Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV| }} | + | Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> ''gotx''<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> o ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}} }}</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>{{DGLV|Portxe}}</ref> hui normalment escrites ''acha'', ''goig'' i ''porche''. |
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 10:29 26 set 2022
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és che o ce hac. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra khi (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.
És considerat com a lletra en els alfabets bielorrús —en la seua modalitat łacinka—, eslovac, chec, bretó, còrnic, galés, castellà, chamorro i quèchua. En vietnamita i en castellà fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
Antigament este dígraf se podia escriure també tx o x, pero a partir del Sigle d'Or s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en tx i x, com per eixemple: atxa,[1] gotx[2] o porxe[3] (també escrit portxe),[4] hui normalment escrites acha, goig i porche.
Història
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ch s'usava freqüentment en posició final de paraules: conech, magnífich, llach i en alguns atres casos com blancha o rocha en conte de conec, magnífic, llac, blanca i roca. En l'actualitat és una grafia que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema ce de l'us general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara chimera, chor, que actualment corresponen a quimera i cor respectivament.
La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf ig.
Fonètica
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu ig (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra ca, pero a soles se gasta en noms propis i llinages (March, Antich, Benlloch...).
Ortografia
S'escriu che
- En sò de [ʧ] (chic):
- Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo, coche.
- En final de paraula escriurem IG o G (vore ge).
- En sò de [k] (March):
- En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
