| Hui, a soles el poder autoproclamat de [[Transnístria]] (zona baix control rus, en secessió en Moldàvia) torna a impondre l'alfabet cirílic al rumà, que nomena "moldau" i que pretén de nou que siga una llengua diferent del rumà. En tot cas el poder transnistrià privilegia el [[rus]] i frena el desenroll del rumà. | | Hui, a soles el poder autoproclamat de [[Transnístria]] (zona baix control rus, en secessió en Moldàvia) torna a impondre l'alfabet cirílic al rumà, que nomena "moldau" i que pretén de nou que siga una llengua diferent del rumà. En tot cas el poder transnistrià privilegia el [[rus]] i frena el desenroll del rumà. |
− | El [[serbocroat]] té una gran unitat estructural, reconeguda pels llingüistes especialisats en les [[llengües eslaves]].<ref>COMRIE Bernard, & CORBETT Greville G. (2002), ''The Slavonic Languages'', Londres / Nova York: Routledge [1a ed. 1993]</ref> Pero és parlat per poblacions que tenen consciències nacionals molt diferents: els croats, els bosnians (musulmans) i els serbis. Aixina, des de la separació de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|Yugoslàvia]] en [[1991]], el serbocroat ha perdut la seua codificació unitària i el seu estatut de llengua oficial; ara està dividit entre tres llengües oficials que seguixen codificacions diferents: el [[Croat (llengua)|croat]], el [[bosnià]] i el [[Serbocroat|serbi]]. En esta mateixa direcció i més recentment, també s'estan fent moviments per a una codificació diferenciada per al [[montenegrí]]. | + | El [[serbocroata]] té una gran unitat estructural, reconeguda pels llingüistes especialisats en les [[llengües eslaves]].<ref>COMRIE Bernard, & CORBETT Greville G. (2002), ''The Slavonic Languages'', Londres / Nova York: Routledge [1a ed. 1993]</ref> Pero és parlat per poblacions que tenen consciències nacionals molt diferents: els croats, els bosnians (musulmans) i els serbis. Aixina, des de la separació de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|Yugoslàvia]] en [[1991]], el serbocroata ha perdut la seua codificació unitària i el seu estatut de llengua oficial; ara està dividit entre tres llengües oficials que seguixen codificacions diferents: el [[Croat (llengua)|croat]], el [[bosnià]] i el [[Serbocroat|serbi]]. En esta mateixa direcció i més recentment, també s'estan fent moviments per a una codificació diferenciada per al [[montenegrí]]. |
− | Aixina, el sistema de base comuna, el [[serbocroat]], continua existint en els fets, a través d'una estructura llingüística casi intacta: és un [[diasistema]] o una [[Ausbausprache,_Abstandsprache_i_Dachsprache|llengua per distància]]. En canvi és cultivat a través de tres formes voluntàriament divergents, el croat, el bosnià i el serbi, que són [[llengua per elaboració|llengües per elaboració]].<ref>[[Llengua per distància]] i [[llengua per elaboració]], o en orige [[Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache]], són conceptes del llingüiste [[Heinz Kloss]]. | + | Aixina, el sistema de base comuna, el [[serbocroata]], continua existint en els fets, a través d'una estructura llingüística casi intacta: és un [[diasistema]] o una [[Ausbausprache,_Abstandsprache_i_Dachsprache|llengua per distància]]. En canvi és cultivat a través de tres formes voluntàriament divergents, el croat, el bosnià i el serbi, que són [[llengua per elaboració|llengües per elaboració]].<ref>[[Llengua per distància]] i [[llengua per elaboració]], o en orige [[Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache]], són conceptes del llingüiste [[Heinz Kloss]]. |