Diferència entre les revisions de "Associació Valenciana d'Agricultors"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Logo AVA.png|thumb|250px|Logotip de AVA]]
 
L''''Associació Valenciana d'Agricultors''' (AVA) és un sindicat de llauradors [[Comunitat Valenciana|valencià]].
 
L''''Associació Valenciana d'Agricultors''' (AVA) és un sindicat de llauradors [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  

Revisió de 12:24 25 set 2022

Logotip de AVA

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA) és un sindicat de llauradors valencià.

Història

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA) va nàixer en l'any 1977 a l'ampar de la Llei Reguladora del Dret d'Associació Sindical que, en plena transició a la democràcia, va obrir les portes al desenroll de la societat civil i a la constitució de les primeres organisacions professionals independents. El 24 de maig d'eixe any tretze agricultors firmaven l'Acta Fundacional de AVA i nomenaven com a primer president a Manuel García Iglesias.

AVA es va consolidar ràpidament com a representant del sector agrari valencià, conseguint en les eleccions a Cambres Agràries de 1978 fins a 15 dels 24 llocs de la província de Valéncia. En l'any 1983 i en coherent sintonia en els seus plantejaments fundacionals, AVA es va integrar en la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).

Vicente Hernández, qui des de 1980 presidia la sectorial de pous, es va convertir el 29 de març de 1984 en el segon president de l'entitat. Varen ser temps d'importants movilisacions en el carrer i en eixa mateixa época va nàixer la revista Agricultura Valenciana, que posteriorment va passar a denominar-se Agricultores y Ganaderos.

Les organisacions professionals agràries de tall reformista i moderat CNAG, CNJA i UFADE –a la que pertanyia AVA– es varen fusionar en l'any 1989 per a crear la més important associació espanyola del sector agrari, ASAJA, de la que Hernández va ocupar la vicepresidència. També anys més tart, en 1994, AVA-ASAJA es va fusionar en el centre provincial de Jóvens Agricultors de Valéncia.

En giner de 1997 l'Assamblea de AVA va elegir president a Cristóbal Aguado, qui des de llavors ha sabut enriquir el llegat de Vicente Hernández, alvançant en pas ferm en el desenroll d'una estructura cada volta més forta i moderna.

Organisació

És una organisació que està integrada en l'Associació Agrària de Jóvens Agricultors que actua a nivell de l'Estat espanyol. Conta en uns vintmil associats. El sindicat té una doble representació, per una banda, a nivell local per mig de 200 delegats i per atra banda, una representació sectorial per mig d'una Junta Directiva i la coordinació de 25 sectors d'agricultura i ganaderia.

La sèu central de l'Associació Valenciana d'Agricultors està en el carrer Guillem de Castro de la ciutat de Valéncia. El seu president actual és Cristóbal Aguado Laza.

Objectius

Com agrupació professional, vol defendre els interessos dels llauradors, organisa cursos de perfeccionament, vol contribuir a la millora de la qualitat de vida dels agricultors i fer pressió a nivell regional, nacional i europeu per a la defensa del camp valencià.

PHN

En temps de la presidència en el govern d'Espanya de José María Aznar (PP) fon aprovat el Pla Hidrològic Nacional (PHN) en la finalitat de portar aigua del riu Ebre a terres del llevant peninsular (Castelló, Valéncia, Alacant, Múrcia i Almeria) pero en l'entrada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) despuix de guanyar les següents eleccions el PHN fon derogat. Durant els anys 2003 fins a 2006, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana organisà manifestacions baix el lema "Aigua per a tots" (Agua para todos) a favor del Pla Hidrològic Nacional en el soport financer de la Generalitat Valenciana. L'acte i el finançament públic va rebre molta crítica de l'oposició valenciana.

Lo Rat Penat

En l'any 2014, Cristóbal Aguado tingué un parlament en la sèu de Lo Rat Penat advertint de les intencions colonialistes del nacionalisme català i acusà al govern central de maltractar a la Comunitat Valenciana per la «discriminació hidràulica».

Vore també

Enllaços externs