Diferència entre les revisions de "Francisco Codera"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Codera Zaidín''' (Fonz, Osca, 23 de juny de 1836 - Fonz, Osca, 6 de novembre de 1917) fon un historiador, filòlec…») |
(→Obra) |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura. | Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura. | ||
| − | Entre els seus discípuls cal citar a [[Julián Ribera]]. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED). | + | Entre els seus discípuls cal citar a [[Julián Ribera i Tarragó|Julián Ribera]]. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED). |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Codera Francisco Codera en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Codera Francisco Codera en Wikipedia] | ||
Revisió de 18:53 11 set 2022
Francisco Codera Zaidín (Fonz, Osca, 23 de juny de 1836 - Fonz, Osca, 6 de novembre de 1917) fon un historiador, filòlec, arabiste i erudit espanyol. Els seus discípuls arabistes en el camp acadèmic varen ser coneguts com els «Beni Codera». D'entre els seus pupils poden destacar-se els noms de Rafael Altamira i José Deleito.
Biografia
Catedràtic de grec, hebreu i àrap respectivament en Granada, Saragossa i l'Universitat Central, va destacar fonamentalment com a arabiste. Fon el principal discípul de Pascual Gayangos, a qui va succeir en la càtedra d'àrap de l'Universitat Central. Va ingressar com a acadèmic numerari de la Real Acadèmia de l'Història el 20 d'abril de [[1879}}. Fon també acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de 1910.
Obra
Rigorosament positiviste, els seus treballs se centren generalment en les fonts historiogràfiques d'orige àrap (Estudios de historia arábigo-española, Decadencia y Desaparición de los Almorávides en España, 1899, reeditada en important estudi introductori de María Jesús Viguera Molins en 2004).
Entre les seues obres destaquen Tratado de numismática arabigoespañola (1879), Estudios críticos de Historia árabe española (1917, 2 vols.) i sobretot la seua monumental Biblioteca arabigohispana (1882-1895, 10 vols.).
Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura.
Entre els seus discípuls cal citar a Julián Ribera. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).